divendres, 25 de juliol del 2014

LA LLUM POÈTICA HA BRILLAT a Riba-roja d'Ebre



La llum poètica ha brillat aquest dissabte 19 de juliol a Riba-roja d'Ebre, amb majúscules, amb veu pròpia, amb l'homenatge a Montserrat Abelló com a poeta, com a traductora i com a dona.  Als seus 96 anys, va acompanyar a la festa, amb pluja, sol, calor, sobre tot amb la llum de la humanitat que l'envolta en el seu llarg trajecte, en la seva lluita com a dona i com a mare.
Una màgia envoltà  Riba-roja d'Ebre aquest cap de setmana on se celebrà el II Festival de Poesia al Carrer, Poesia des dels Balcons, en homenatge a la poeta quasi centenària Montserrat Abelló, la poeta que enamora, Premi d'honor de les Lletres Catalanes. Gràcies per haver viscut el moment, tot i que aquesta llarga jornada poètica i musical va ser això, un moment, un sospir dins de la immensitat del temps pel què vaguem perduts els éssers humans amb totes les misèries que ens atrapen el cor a cada instant, com si haguéssim de ser immortals i no pensem que som no res, només una volva de pols dins l'Univers.  
Immersos en la pròpia ombra del propi tronc d'un únic arbre, sense mirar que al darrere hi ha un bosc, infinitat d'arbredes amb els seus colors de vida. Els verds de la immensa natura i la transparència del l'aigua dolça de tots els rius, petits com el Martin que acaricia les terres del l'Aragó i passa per Samper de Calanda, el poble on va començar a bategar la meva vida, sofrir-la i gaudir-la, o l'Algars, que passa pel poble  de la franja, Lledó, per seguir creixent, gran com l'Ebre, o encara més grans com el Nil o l'Amazones, que semblen tant lluny i alhora són aquí mateix si poses els dits al teclat o a un mapa. Els blaus infinits del mar, on s'amaguen les belleses i les pors.
Els colors beixos, ocres i marfils de la calidesa del blat a l'agost a punt de segar, amb les espigues daurades que es gronxen al vent tòrrid de foc desprès de l'estrella sublim emanadora de vida. Els ataronjats com el cel a l'alba o al capvespre, quan el sol s'amaga per les muntanyes, on tot es fon al món dels somnis esmicolats...
Totes aquestes sensacions les hem viscut en aquesta celebració de Poesia des dels Balcons a Riba-roja d'Ebre, on banderoles amb els versos de la poeta homenatjada penjaven per tots els balcons de la plaça de l'Església i carrers propers, onejaven al vent de la poesia, com ocells a punt d'aixecar el vol al cel de la llibertat, de la immensitat. En aquestes celebracions, la poesia pren vida pròpia al cor dels poetes i la saben transmetre, i l'esperança és més real i més ferma...
A la vora del migdia, visita guiada de tots els poetes participants  a l'embassament de Riba-roja i també a la central hidroelèctrica, indústria per a una economia molt important que dóna vida al poble,  sota un sol que quasi ens fon amb una temperatura de quasibé quaranta graus i gaudint d'unes explicacions del seu funcionament i la gran enginyeria  amb què estava fet. Tots bocabadats, no entenent quasi res.
Després, dinar de germanor i a la tarda, acompanyar a Montserrat Abelló a la recepció i  signatura del llibre d'honor de l'Ajuntament. Seguidament, abans del gran espectacle poètic musical a la plaça de l'Església, cercavila amb gegants, música, autoritats, poetes i tota la gent que s'hi afegia.
Començà amb un pregó de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Comencem a recitar i es posa ploure, una tempesta, la pluja i el sol es barregen i es s'ha d'interrompre la festa. Tornem a les deu de la nit, i a la plaça s'omple de la màgia de la poesia, dels poetes, de la música i de les veus. Les veus líriques des d'un balcó, compartint so amb les campanades del rellotge, que volia deturar el temps, per quedar-nos somiant. Ens van delectar recitant Elena Peralta, l'ànima de la festa i Josep Maria Vinyes, l'ànima de l'organització, que comptava amb trenta persones més, una seixantena de poetes i cantants, com Mariona Sagarra.  Jordi Llavina ens va portar una mostra del poeta de l'any Joan Vinyoli.

També es va presentar una antologia en format paper, amb una selecció de trenta poemes de Montserrat Abellò, cinc pròlecs `d'Antonio Suàrez , Montserrat   Arbonés, alcalde i Regidora de Cultura de Riba-roja, de Montserrat Abelló, Laura Borràs, Oriol Izquierdo i Amalia Sanxis, editora i poeta. Seixanta poetes participants, espai de poesia a l'escola i la paraula poètica a càrrec de divuit dels poetes participants. Una obra completa on la poètica i el cor es donen la mà, com l'aigua dolça i uns llavis assedegats.                                                                                                                                                                         

Montserrat Abelló se'n va anar a descansar a les dotze, com la princesa del conte. La seva filla ens va obsequiar amb una entranyable i emotiva xerrada vers a la seva mare.
Acabà el macro festival poètic en homenatge a Montserrat Abelló amb una sinfonia de violins de dos veïns del poble i Avançant que l'any que ve, el III Festival de Poesia des dels Balcons, el dedicaran en homenatge a Joan Brossa. Som poesia i els poetes estimen als poetes. Riba-roja d'Ebre està de Festa Major amb la poesia al cor de poble, de les paraules. Des dels Balcons al món...

dijous, 24 de juliol del 2014

Homenatge a Montserrat Abelló

Mariona Sagarra
Gloria Fandos, recitant
Amb Montserrat Abelló.
LA LLUM POÈTICA HA BRILLAT


La llum poètica ha brillat aquest dissabte 19 de juliola Riba-roja d'Ebre, amb majúscules, amb veu pròpia, amb l'homenatge a Montserrat Abelló com a poeta, com a traductora i com a dona.  Als seus 96 anys, va acompanyar a la festa, amb pluja, sol, calor, sobre tot amb la llum de la humanitat que l'envolta en el seu llarg trajecte, en la seva lluita com a dona i com a mare.
Una màgia envoltà  Riba-roja d'Ebre aquest cap de setmana on se celebrà el II Festival de Poesia al Carrer, Poesia des dels Balcons, en homenatge a la poeta quasi centenària Montserrat Abelló, la poeta que enamora, Premi d'honor de les Lletres Catalanes. Gràcies per haver viscut el moment, tot i que aquesta llarga jornada poètica i musical va ser això, un moment, un sospir dins de la immensitat del temps pel què vaguem perduts els éssers humans amb totes les misèries que ens atrapen el cor a cada instant, com si haguéssim de ser immortals i no pensem que som no res, només una volva de pols dins l'Univers.  
Immersos en la pròpia ombra del propi tronc d'un únic arbre, sense mirar que al darrere hi ha un bosc, infinitat d'arbredes amb els seus colors de vida. Els verds de la immensa natura i la transparència del l'aigua dolça de tots els rius, petits com el Martin que acaricia les terres del l'Aragó i passa per Samper de Calanda, el poble on va començar a bategar la meva vida, sofrir-la i gaudir-la, o l'Algars, que passa pel poble  de la franja, Lledó, per seguir creixent, gran com l'Ebre, o encara més grans com el Nil o l'Amazones, que semblen tant lluny i alhora són aquí mateix si poses els dits al teclat o a un mapa. Els blaus infinits del mar, on s'amaguen les belleses i les pors.
Els colors beixos, ocres i marfils de la calidesa del blat a l'agost a punt de segar, amb les espigues daurades que es gronxen al vent tòrrid de foc desprès de l'estrella sublim emanadora de vida. Els ataronjats com el cel a l'alba o al capvespre, quan el sol s'amaga per les muntanyes, on tot es fon al món dels somnis esmicolats...
Totes aquestes sensacions les hem viscut en aquesta celebració de Poesia des dels Balcons a Riba-roja d'Ebre, on banderoles amb els versos de la poeta homenatjada penjaven per tots els balcons de la plaça de l'Església i carrers propers, onejaven al vent de la poesia, com ocells a punt d'aixecar el vol al cel de la llibertat, de la immensitat. En aquestes celebracions, la poesia pren vida pròpia al cor dels poetes i la saben transmetre, i l'esperança és més real i més ferma...
A la vora del migdia, visita guiada de tots els poetes participants  a l'embassament de Riba-roja i també a la central hidroelèctrica, indústria per a una economia molt important que dóna vida al poble,  sota un sol que quasi ens fon amb una temperatura de quasibé quaranta graus i gaudint d'unes explicacions del seu funcionament i la gran enginyeria  amb què estava fet. Tots bocabadats, no entenent quasi res.
Després, dinar de germanor i a la tarda, acompanyar a Montserrat Abelló a la recepció i  signatura del llibre d'honor de l'Ajuntament. Seguidament, abans del gran espectacle poètic musical a la plaça de l'Església, cercavila amb gegants, música, autoritats, poetes i tota la gent que s'hi afegia.
Començà amb un pregó de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Comencem a recitar i es posa ploure, una tempesta, la pluja i el sol es barregen i es s'ha d'interrompre la festa. Tornem a les deu de la nit, i a la plaça s'omple de la màgia de la poesia, dels poetes, de la música i de les veus. Les veus líriques des d'un balcó, compartint so amb les campanades del rellotge, que volia deturar el temps, per quedar-nos somiant. Ens van delectar recitant Elena Peralta, l'ànima de la festa i Josep Maria Vinyes, l'ànima de l'organització, que comptava amb trenta persones més, una seixantena de poetes i cantants, com Mariona Sagarra.  Jordi Llavina ens va portar una mostra del poeta de l'any Joan Vinyoli.
Montserrat Abelló se'n va anar a descansar a les dotze, com la princesa del conte. La seva filla ens va obsequiar amb una entranyable i emotiva xerrada vers a la seva mare.
Acabà el macro festival poètic en homenatge a Montserrat Abelló amb una sinfonia de violins de dos veïns del poble i Avançant que l'any que ve, el III Festival de Poesia des dels Balcons, el dedicaran en homenatge a Joan Brossa. Som poesia i els poetes estimen als poetes. Riba-roja d'Ebre està de Festa Major amb la poesia al cor de poble, de les paraules. Des dels Balcons al món...

Glòria Fandos Gràcia




divendres, 4 de juliol del 2014

LA NIT PERDUDA

El sol amb la seva omnipotència,
amb la seva patètica indiferència,
ha esvaït les ombres de la nit,
una nit fatídica de trons i llamps.
I avui surt a passejar pel cel, com si no res,
implacable amb la burla reflexa da al seu mirar de foc.

Havia de ser la nostra nit, els moments anhelats,
les hores esperades dins del somiar dels dies,
han caminat les busques del temps dins del bategar de la sang,
i el cel amb la seva negror estremeix els cor del món,
és il·luminat pel foc que esclata a la tempesta, i el cel plora,
i plora i les llàgrimes de la nit són pluja que plora per tu i per mi…

Els habitants del cel enfadats, canvien els mobles de lloc,
i la nit és llarga i el so trist de la pluja m'acompanya,
i tot em porta a l'oblit pels camins dels núvols de la nit,
i no puc seguir, aquesta havia de ser la nostra nit
i la nit ens esperava dolça i callada amb els teus braços de coixí.
La nostra nit perduda…Quedaran les besades perdudes a l'aire,

Les carícies perdudes, no han caminat per la teva pell de ras,
i viatgen perdudes per les distàncies, sense carreteres, ni vies,
ni amb avió, ni amb tren, ni amb cotxe , ni bus,  només pel vent...
I al carrer plou, i el meu cor té fred i no vens, i el sol de l'estiu s'esfuma,
s'allunya.
 Torna a mi..Esperem, és dolça l'espera i el solsurt de nou, i ens torna a escalfar suaument i càlida,
i vull entendre, i vull obrir els ulls amb tu...




dimarts, 1 de juliol del 2014

US DESITGEM UN ESTIU MOLT FELIÇ I CONTINUEM

 

US DESITGEM UN ESTIU MOLT FELIÇ I CONTINUEM
 
Us desitgem un bon estiu, bones vacances, bon treball, bona jubilació, bon amor.
Ens trobem pels camins poètics fantàstics, us tenim informats de totes les novetats.
Després d'estiu ja podem enviar les poesies per a la nova antologia de "Poetes de l'Ebre"  2014 que amb estimació tornarem a recopilar.
Amics i amigues de "Poetes de l'Ebre", seguim amb la nostra agrupació poètica, legalment establida, apolítica, lliure, escrivim en català castellà, com tots ja sabeu. Com hem vist des de la seva creació s'escriu encomillat, amb majúscula, com correspon a tot nom propi. Vol dir que no tots  els poetes i escriptors de les terres de l'Ebre formen part d'aquesta associació. Quan diem poetes de l'Ebre, son, som tots i totes…com així és que tots poden formar-hi part. Ens podem anomenar, poetes ebrencs, de les terres de l'Ebre, però "Poetes de l'Ebre" som l'associació que fa 14 anys es va crear per a anar units i a la vegada lliures, sense cap selecció. Els que ens segueixen des del seu inici ja ho saben i els que son nous ja ho suposen.
 Quan anem a llocs a fer presentacions i recitals,  com també molts sabeu, ens anem obrint camí, i ens el donen amb tota la delícia que és collida la nostra poesia popular i èpica i més… com predomina a la de "Poetes de l'Ebre"  Quan anem fora, així ha estat últimament, els components que hi anem, no representem a tots els poetes i escriptors de les nostres terres, les terres de l'Ebre, terres Ebrenques…Representem al grup que tenim legalitzat i registrat i que defensem  "Poetes de l'Ebre" . Dins de la crisi general i més de cara a la cultura i la poesia, estem molt presents, sobre tot a les noves tecnologies, Bloc, Facebook, cada cop més a les nostres terres i més enllà, amb senzillesa, amb humilitat, estem molt satisfets, sense la perfecció que voldríem, ni exigències puristes…ni l'audiència de masses, ni buscar la terra prometuda de la poesia…ja que no hi ha camins per a la poesia, "la poesia és el camí", sense més ni menys. Deixem-ho per un altre tema. La poesia de clerecia…respectem-la i estimem-la com a joia literària, com la de San Juan de la Cruz o Santa Teresa a de Jesús…i els romancers populars molt a tenir en compte…I nosaltres estimem la nostra poesia i ens emocionar...

Una abraçada molt gran de

Glòria FANDOS                                     Fèlix Rodriguez

presidenta                                                 secretari  
 junt