divendres, 25 d’abril del 2014

A GERARD VERGÉS


ENTRE VERSOS

A GERARD VERGÉS

Aquest és el poema que vaig triar de Vergés per llegir, quan li varem oferir un homenatge una quantitat considerable d'admiradors del poeta tortosí, fa uns poquets anys a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa. El gran poeta i persona que ha deixat aquesta vall de llàgrimes, en el seu cas d'humanitat i de versos, per seguir delectant als Àngels amb la seva lírica, per a ser un àngel més, formar part d'una altra dimensió més exquisida. Després de celebrar el dia de Sant Jordi de 2014, s'acomiada, silenciosament s'eleva al cel per una escala d'estels solcant blaus i llums...
Un dia ens trobarem, mestre, però encara no... Seguiré els teus consells. Gràcies.

Bosc de tardor

Fa uns instants ha plogut i ara m'endinso,
silenciosament,
pel bosc humit de pins i de ginebres i de marcits verds
autumnals.
Sento un soroll darrera meu. Ets tu?
M'he equivocat, amor.
Eren gotes caient des de les fulles

Gerard Vergés

MARATÓN DE POESÍA A LA ONCE DE MADRID

Gracias Elena y a todos los que lo han hecho posible, para mí, como estoy segura de que lo ha sido para todos una delicia participar, col laborar. Me emocioné en muchas ocasiones, con los poetas, con la música, un sentimiento que no lo cambio por nada, inolvidable, me fui a las 8, por mi me hubiera quedado hasta el final. Compartir poesía, es más elevado que mirar el horizonte. Amar la poesía es como acariciar el alma, más allá de la cosas mundanas y el egoísmo. Disfrutar con todos los artistas en este Maratón de Madrid, me he empapado de una riqueza poética, musical y humana, que no me lo podía imaginar. El ver más allá de la realidad insulsa que nos envuelve  el día a día, aunque quiera hacer volar la imaginación, que luzca más el sol, que el cielo sea más azul, el viento más suave. Nada tan emocionante como el Maratón de poesía y música  vivido este Sant Jordi 23 de abril de 2014, celebrado en Madrid, en la Delegación de la ONCE.


Llevé de mis Terres de l'Ebre mucha ilusión y mis SOSPIRS bañados por las aguas del río Ebro, donde me miro todos los días, como en un espejo, en sus aguas abundantes, claras, o del color de la tierra mojada después de la lluvias. Me he traído mucho más, ilusiones renovadas, la luz en mis ojos de un nuevo sol, y mis dedos ágiles para escribir pajaritos en el aire, y la riqueza de de la poesía de poetas de otras tierras. Solo tengo una palabra en mis labios y en mi corazón, con una congoja dulce en el alma. Gracias.


Un fuerte abrazo para todos to todas, amigos poetas y artistas, y para Elena, mi estrella en la noche. Des de Tortosa y de "Poetes de l'Ebre"

Glòria Fandos


de Tortosa i presidenta de "Poetes de l'Ebre"




dilluns, 21 d’abril del 2014

POETAS REMONTAD EL VUELO

Poema premiado el 2001 en Dublin Irlanda

                                               Inspirado en el terrorismo de las Torres Gemelas de Nueva York


POETAS REMONTAD EL VUELO


Poetas remontad el vuelo
y surcar los cielos con vuestras rimas,
en solitario o en bandada,
libres, traspasad el espacio i el tiempo
como bellas aves blancas,
moviendo vuestras suaves alas
de ilusiones y de sueños,
con el encanto de vuestros versos.

Poetas, remontad el vuelo,
combatid al mundo con palabras,
que no se queden en las entrañas,
no las guardéis en vuestra alma,
pueden ganar guerras y batallas,
luchad con bellos poemas
que son las mejores armas.

Pájaros de metal, salvajes, fieros,
mentes ignorantes y vacías,
desolación, terror, humo y fuego,
no hay palabras, ni versos, ni vida,
sólo niebla muerte y miedo.

Poetas remontad el vuelo,
esparcid el cielo de palabras,
detened a esas aves frías y sin rumbo,
que se paren en el aire,
que no choquen, que no estallen,
que no abrasen con su negrura el mundo.

Poetas, remontad el vuelo,
sujetad con vuestras manos  la Tierra
si aun os quedan fuerzas,
con palabras, rimas y versos.

Frágiles poetas, que carga tan pesada,
conservar la Paz, el amor y la vida,
porque la vida lo es todo, sin ella, no hay nada,
sólo queda una luz allá a lo lejos
y la esperanza...



dijous, 3 d’abril del 2014

AMPOSTA DE PRIMAVERA (Glòria "Fandos)"

AMPOSTA DE PRIMAVERA   (Glòria Fandos)

Amposta,  ciutat jove,
Amposta centenària,
amb la il·lusió juvenil,
i un mirall de sentiments,
que passegem, pel corrent
del l'aigua literària del riu.
Les paraules belles dels poetes
 que versen a la nit,
on des del cel ens vigilen mil estrelles,
al ritme de música d'instruments  
  i melodia de veus.
A Amposta hi ha pluja de versos
que els dóna llum i encant, les fogueres
 de Sant Pere o de Sant Joan,
i el bust de pedra d'Arbó,
es fon, es desfà i es torna humà,
escolta les paraules, els poemes,
mira l'Ebre i la seva mirada es perd,
 se'n va, recerca la màgia i la verdor,
 mans que treballen fort,
camperols de cor somiador,
que acaricien la Ribera,
i recullen el fruit blanc de l'arròs.
Les flors de les primaveres
ampostines, perfumades,
 arriben al mar i el cant de les sirenes
fa ressò i escolten... un silenci que ho diu tot,
Amposta Ciutat jove, centenària,
literària de primavera i de cor.