diumenge, 14 de desembre del 2014

ESCOLTA ELS BATECS DEL COR


ESCOLTA ELS BATECS DEL COR

Escolta els batecs del cor com canten,
com dansen dolces melodies d'amor,
el cant a la vida, la cançó més bonica del món.

Escolta els batecs del cor, com la més bella música,
que gronxa la sang al recórrer totes les venes del cos,
guanyant la cursa de viure el més sublim esport.

Escolta els batecs del cor com un degoteig de pluja,
que fa somriure els llavis i calmen la set,
i encén el sol al cel i il·lumina el pensament.

Escolta els batecs del cor, sense aquest so no hi ha res,
ni primaveres ni rius ni mars, ni oceans ni besades
que desperten calfreds i sensacions a la pell del cor,
que batega i que sent com la vida simplement…

Glòria Fandos



divendres, 12 de desembre del 2014

PRESENTACIÓ DE SOSPIRS A JESÚS

 
PRESENTACIÓ DE SOSPIRS A JESÚS

Entranyable i sentida presentació del poemari Sospirs de Glòria Fandos  a Jesús a càrrec de Carme Sabaté,  pintora i acompanyant en processos de creixement personal (Psych-k) realitzat a la Sala Jordi Brull per part de l'Associació de Dones de Jesús.
 Amb la presencia de Dolors Queralt Regidora de Cultura de Jesús i fen la delícia de tots els assistents la lectura de poemes de Ainhoa Ribas Salvadó i Gemma Fermin Marro alumnes de d'Institut Daniel Magraner que el dedico un agraïment molt especial.



RECITAL NADALENC I PRESENTACIÓ SOSPIRS

RECITAL NADALENC I PRESENTACIÓ SOSPIRS A TORTOSA

Amics i amigues,
Esteu convidats al recital Nadalenc de "Poetes de l'Ebre" i presentació del poemari SOSPIRS de Glòria Fandos
Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
DIA: 19 de desembre a les 7'30 de la tarda

Esperem ens acompanyeu                           

Moltes gràcies

Glòria Fandos                                                                 Fèlix Rodríguez

presidenta de "Poetes de l'Ebre"                                          secretari


NADALS DOLÇOS

 Dolçament m'arriba la màgia del Nadal,
amb somriures d'infantesa perduts en el temps,
aquell desig d'un torró als llavis de nens i no arribava,
aquella llar feliç tan llunyana amb l'estufa de carbó
que escalfava les mans petites que pintaven il·lusions de paper,
que desapareixien entre les flames rogenques del foc,
aquelles nadales alegres que cantàvem mirant la neu
darrere els vidres de la finestra tancada encara al futur,
amb mirades d'ulls innocents il·lusionades sense saber
què hi havia més enllà de la neu i del camí que anava al poble.

Voldria tornar a aquells Nadals llunyans de dolços i cants,
on tot era senzill i clar, i no saber que hi havia un futur
tan complicat on no hi ha nadales ni màgia ni res….

Tornaran les llums de Nadal, tornarà la il·lusió,
i l'amor creixerà al meu cor que es volia quedar adormit,
aquesta nit que m'envaeix la soledat i el fred...

Glòria Fandos Gràcia



Tortosa gloria.fandos@orange.es

diumenge, 2 de novembre del 2014

PRESENTACIÓ DEL POEMARI "SOSPIRS" A AMPOSTA

PRESENTACIÓ DEL POEMARI "SOSPIRS" A AMPOSTA

 Va ser  per a mi un plaer estar a Amposta el 31 d'octubre de 2014,  donant a conèixer el meu dotzè fill literari.  Gràcies a Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, per presentar-me el poemari Sospirs, cosa que va fer amb professionalitat, des del cor i l'ànima, que no tothom ho sap fer. Va realçar la seva pròpia visibilitat, en pro de la veu i la presència d'una altra dona i dels seus poemes de Sospirs.  Joana va desplegar un cúmul de riques apreciacions, cap a mi i el meu Sospirs amb paraules belles, literàries i de cor. Fa molts anys que conec a Joana i agraeixo sempre les seves bones atencions, i la nostra complicitat de dona, compartida, també, el seu recolzament i el seu suport.
Malgrat ser la nit de la castanyada, la Sala d'Adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó  era plena de públic amant de l'art i la poesia.  Aquesta presentació va crear expectació, i no es pot explicar amb paraules i el que no va assistir, s'ho va perdre, però no del tot, ja que aquesta mateix esdeveniment es realitzarà en altres poblacions del voltant.  Va recitar Teresa Silva un poema de l'autora dedicat a Amposta i Tere Gisbert, presidenta de l'Associació de Mestresses de Casa d'Amposta, va llegir dos poemes de Sospirs, ambdues components de "Poetes de l'Ebre" Associació poètica que presideixo.
Gràcies infinites també a Cristòfol Pons, director de la coral Sant Jordi i de l'associació de voluntaris d'Amposta, i que gustosament hi formo part, juntament amb els amics "Poetes de l'Ebre" i en general, per la defensa i la fusió de les Arts, una mirada ampla cap al futur i la pau, del nostre voltant i del nostre cor Gràcies per un gran treball que ha preparat per a acompanyar-me, un esforç que no té preu, en el món tant materialista que estem vivint.  Tot sigui per la unió de les arts, sense l'art el món no té futur. Gràcies a tots en general.
Cristòfol em dedica unes paraules entranyables i inoblidables i part de la coral, van escenificar i interpretar poemes, paraules, el silenci, de penombra i de misteri. Preparat amb molta il·lusió, la col·laboració a la presentació de  Sospirs sempre des de la senzillesa. Amb l'actuació de la coral St. Jordi de l'AVA (Associació de Voluntaris d'Amposta) una petita cançó basada amb un poema de Joaquim Maideu i música de Santi Riera. Van crear un clima de tranquil·litat com a preludi a l'acte literari.
Dones voluntàries van interpretar els poemes següents que aquests dies havien estat  "descobrint" amb emoció:  La font del cor, Fusos, Amb les paraules, Enmig, Emocions.
"Un treball rigorós i emocionalment intens, les rapsodes es van integrar de l'essència de cadascú d'aquests poemes"  Interpretaren:  Mercè, Marisol, Clarissa, Paquita i Araceli sota la direcció de Laura Cuadros. Les dues actrius de mim foren Míriam i Eva. Ma.Cinta acompanyava rítmicament amb les xin-xines i Ma. Dolores amb el pal de pluja. I l'ajudant de direcció de la coral Carme Pérez.
"Des de la llibertat i l'amistat que ens uneix" s'han permès fer-me un gran regal amb la seva intervenció, m'ha fet emocionar i plorar d'alegria.  "La unió de les arts toca el més profund de l'ésser humà"
 Considero a Amposta com la meva ciutat, fa molts anys què Amposta em va enamorar, la seva gent, el suport per la Cultura.  /Un dia vaig arribar a Amposta, / dia clar i assolellat /i aquesta ciutat preciosa / em va obrir les seves portes/ que no tenien ni en tenen ni pany ni clau/...
Aquesta atenció tant especial que em va dedicar Amposta, amb Joana i Cristòfol i tots els que varen participar, serà una fotografia perenne que romandrà al cor, sentir l'estima i la valoració del que sóc i el que faig és una sensació que no sentia des d'abans que la meva mare va perdre la noció del temps.
Fa uns quinze anys que m'agrada escriure de tot, encara que no en sé... Aquí el mèrit, dels que suporten aquesta dèria meua, sobre tot la poètica. Crec que el dia a dia és poesia, els paisatges són poesia i els carrers i el riu, i les places i les muntanyes, i els núvols i el cel, el sol i el mar, tot el que acariciem amb la mirada fins a l'horitzó és poesia, jo hi veig poesia, la vida l'hem de veure amb poesia, perquè la vida és bellesa, les arts són bellesa, els cors humans que bateguen són poesia, amb la poesia és més suportable la vida... Dins de nosaltres tenim poesia, només hem de descobrir-la, sentir-la. Tots i totes som poesia, per reivindicar de la forma més bella la justícia i la pau, que com a éssers humans sensibles que som, ens mereixem...
El  poeta amic Tomàs Camacho va dir sobre el llibre Sospirs que té una sensibilitat poètica, amb arrels en el romanticisme poètic i connexió social. Elements estètics japoneitzants en els poemes més com sospirs. Com a mínim tres eixos temàtics: amor, paisatge, situació social.
El poeta i també amic Albert Guiu diu de Sospirs que és una mirada intima i elegant de l'autora, que tots i totes ens podem sentir identificats.
Jo espero que per a qui llegeixi el poemari Sospirs sigui més que un sospir, que li deixi una empremta a la seva sensibilitat, que li faci pensar, somiar, reflexionar i dibuixar somriures dolços als llavis per temps indefinit.
Espero que us agradi aquest Sospirs. Un estol de sospirs que aixequen el vol al cel de la poètica i de totes les sensibilitats humanes que alberguen els cors que estimen les paraules i la poesia especialment perquè com diu l'amic i poeta de Vilafranca del Penedès Santi Borrell, Som Poesia. Així va titular unes jornades poètiques que va organitzar a la seva població, on també va anar Sospirs de la mà de Santi, que va qualificar de gran el petit poema "Silenci".
Va acabar la vetllada, com no, amb un refrigeri de panellets i brindant amb cava, atenció de la Biblioteca.
Glòria Fandos

divendres, 24 d’octubre del 2014

PRESENTACIÓ de SOSPIRS a AMPOSTA de GLÒRIA FANDOS



No us perdeu aquesta presentació... Us trobareu riqueses artístiques que van més enllà de mi... El meu SOSPIRS ha pres vida pròpia...ens portaran al cel amb música, veus i somriures d'àngels...Amb la batuta de quí? Joana Serret i Cristòfol Pons...
Gracies... us seguiré...si puc...

La poeta Glòria Fandos ens presenta els seu últim poemari. Biblioteca Sebastià Juan Arbó
La poeta Glòria Fandos ens presenta els seu últim poemari. Biblioteca Sebastià Juan Arbó.


diumenge, 28 de setembre del 2014

LES VEUS DE RÀDIO RÀPITA





Divendres dia 26 de setembre vaig assistir a la sopar de germanor de tots els treballadors i col·laboradors de Ràdio Ràpita, quasi una vintena, el regidor de comunicacions i l'Alcalde de la població. Vaig anar com a col·laboradora, ja que fa vora deu anys que vaig crear l'espai poètic  quinzenal "Poesia per la Pau"  i continuo.
No hi havia res especial per a celebrar, només trobar-nos i simplement brindar pel bon fer de Ràdio Ràpita, pel seguiment que té, per la multitud de programes que hi realitzen.
Felicitar aquest gran equip que aquest anys en fa trenta del seu funcionament, que no és dir poc.
Ens vam trobar al bar La Pensió i després vam anar a sopar al restaurant La Ribera.
L'ambient era distés i va transcórrer agradablement, la majoria de gent no la coneixia. Vaig gaudir de la simpatia del company de taula Rafa Regadera, col·labora amb un programa setmanal on ofereix una recepta de pastís, ja que el seu ofici ha estat de pastisser i recita algun poema, també ho va fer al final d'aquesta celebració. És membre de l'Associació poètica que jo presideixo "Poetes de l'Ebre".
Com no, ens acompanyaven  Roger Martí i Hernan Subirats locutors i responsables del control,  els que m'atenen quan vaig a gravar.  Ferran Talarn, director,  Núria Subirats cap de premsa, i una companya que la va substituir a la seva baixa maternal, amb mi, érem les tres úniques dones treballadores i col·laboradora, de l'extens equip.  Uns quants nois molt joves que fan estudis adients i fan els seus programes. El Paco Martí col·labora diàriament amb un programa de música dels anys 80, i felicitacions d'aniversaris, sants, amb molt d'èxit, també.
Molt conegut per mi, Pau Lleixà, director de la revista actualment, abans activista de cultura de l'Ajuntament de la Ràpita.
Va ser estrany però jo, com sí, va fer Rafa Regadera, no portava cap poema preparat.
Si em van demanar que els digues algunes paraules, em vaig sentir còmoda i entre amics.
Vaig expressar la satisfacció de participar fent el programa a la ràdio, i què recordava quan era molt petita i a casa vam tenir la primera ràdio, bé, l'única, la màgia i el misteri que sentia al escoltar les veus i la musica que sortien d'aquella caixa de fusta, i què ara sentia l'emoció de ser jo la que formo part d'aquelles veus. Em sento que estic dins de la màgia i del misteri que ja no ho és tant...la màgia i el misteri de la radio, aquesta finestra oberta, ara també a Internet, per tant, al món.
Glòria Fandos Gracia
Tortosa (Tarragona)

dilluns, 22 de setembre del 2014

OTOÑO

OTOÑO
Otoño dorado, otoño eterno,
otoño de pinos verdes
y hojas resecas alfombran la tierra,
donde los rayos del sol se duermen,
ojos somnolientos, dormitan.
Los pájaros no vuelan,
huyó el cielo de verano
azul intenso…
Cierran sus suaves alas
como abanico al viento,
descansan y en las ramas frondosas
encuentran cobijo bajo su sombra.
Otoño de secretos
y recuerdos guardados,
encubre las canas
para detener el tiempo.
Tu mirar marrón,
como viejo tronco de álamo
junto al río…
escuchar el murmullo
del agua pasar…
Me envuelve una brisa dulce
que sabe a vida,
acaricio la corriente
y sonrío…

Gloria Fandos Gracia
(c) Derechos de autor registrado


dimecres, 17 de setembre del 2014

LA POETA DE LA LUZ


Qué lindas eran las mañanas,
con la primavera en flor,
delicada cual perfume,
la fuerza del viento en tu sonrisa,
el calor del sol en tu mirada,
y el amor, el gran amor
por la vida, reflejas en tus versos
y emanas LUZ, eras LUZ.
La poeta con la vida a cuestas,
ya no le pesa, se sostiene en el aire,
Montserrat Abelló ahora está en la brisa,
en fragancia del almendro en flor,
nos trae la fuerza en su voz,
cuando se enciende el sol,
simplemente es LUZ
nos deja su mensaje
de mujer…su mirada,
de esperanza para seguir…

Gloria Fandos Gracia

dilluns, 15 de setembre del 2014

ENTRANYABLE I EMOTIU PREGÓ DE JOANA SERRET A AMPOSTA


Deliciosa i festiva nit la del dia 9 d'agost quan la nit declinava i les Festes Majors d'Amposta començaven amb tot el seu esplendor. Com no, comença amb el planter de joventut i infantesa, com un estol de futur de la ciutat i en general, de dones en el principi d'obrir-se a la vida, a les vicissituds, als avatars, l'alegria i la lluita que comporta el viure. Un estol de coloms blancs, les pubilles, les pubilletes, l'ànima de la festa. Pel que fa els hereus homes sembla que s'ha abolit la seva representació a la festa. En un passat, prou present, encara hi havia la mateixa representació d'hereus que de pubilles, representació igualitària de gènere. La representació de les pubilles són un exemple callat de bellesa i de concòrdia, com una responsabilitat que la dona ha d'assumir, feliç de ser dona i acceptar totes les tradicions, encara no del tot avançades, però amb una realitat molt ferma d'igualtat. Les flors de la festa són dones, d'homes no hi ha representació. Tristament, en moments de guerres i conflictes bèl·lics, sí es compta amb ells, un camí que els pot portar a la mort, tan terrible i tant injusta, com totes les morts. La vida i la mort, com la nit i el dia, com el tot i el res.
Tanquem els ulls i obrim-los de nou.
La tarda declinava al Parc dels Xiribecs d'Amposta,  inaugurat fa tres anys, una de les  grans belleses que compta la ciutat d'Amposta, la ciutat de la Cultura, de l'acolliment i amfitriona de matrícula d'honor per forasters i visitants. Començava la seva festa Major de la Mare de Déu d'agost, amb el cel quiet, expectant, i el somriure de la lluna amb la mirada halada i misteriosa, es feia present a la festa i participava de l'alegria i de la festa.
L'ample parc dels Xiribecs, voltat de palmeres i jardins multicolors i amb els colors verds de  la l'esperança, era a vessar de gent quan va fer entrada triomfal la banda, com a tota bona festa i a Amposta especialment, ja que és per excel·lència la ciutat de la música de bandes amb nom propi.
I arriba el moment més esperat de la nit, l'hora del pregó de la Festa Major, amb la pregonera d'aquest any, una dona, una gran dona, la nostra estimada bibliotecària Joana Serret, admirada i estimada per la gent de la seva ciutat i de tot el territori de les Terres de l'Ebre i més enllà. L'ambient era espès, entranyable, molt emotiu, les emocions es podien agafar a grapats per les mans del cor i de l'ànima de tots i totes els presents.
Joana va glosar deliciosament tota la seva trajectòria professional, familiar, personal i humana viscuda al llarg d'uns quants anys, uns pocs només, i ens animava a que féssim comptes, però en aquells moment a ningú l'interessava ni li abellia comptar res. Joana hi era present, amb totes les seves riques vivències i experiències. Joana ens va portar als ulls la seva Amposta. Durant tota la seva glosa del pregó, a moments, la seva veu s'entretallava i, a la petita distància que ens separava, endevinava, més que veia, uns ulls brillants d'incipients llàgrimes, la gola resseca visiblement, tant que l'alcalde Manel Ferré, sol·lícit, li porta aigua per a seguir, dins de les seves emocions, pronunciar paraules. Un pregó són paraules sortides d'un sentiment subjectiu, personal, propi.
Joana va més enllà de totes les seves activitats i com les artistes famoses fins i tot té un club de fans. Perquè Joana és única, es fa estimar, ajuda en tot i a tots i totes, en l'apartat de la literatura, estima els escriptors i escriptores de casa nostra , del costat i més, molt més enllà. I sobre tot Joana Serret estima els llibres, amb tota la seva amplitud i profunditat,  són part de la seva vida, formen part de la seva essència, els llibres prenen vida amb tota la immensitat de personatges i d'històries i també l'estimen.
Segur que aquesta nit màgica del començament de les Festes Majors d'Amposta amb Joana Serret com a pregonera, Sebastià Juan Arbó li feia companyia, l'admirava, la felicitava, amb les paraules que només saben expressar aquells que deixen empremta.

Glòria FANDOS
C.E  gloria.fandos@orange.es
Tortosa (Tarragona)



dimecres, 10 de setembre del 2014

MISSATGE DE "POETES DE L'EBRE"



Benvolguts, benvolgudes, amics, amigues poetes de cor,

Estem preparant la nova temporada de "POETES DE L'EBRE" EN TOT EL COMPORTA I MÉS...MOL MÉS...
No ens va quedar clar qui volia participar...tots i totes sou de "Poetes de l'Ebre" els de sempre i més...no ens queda constància de lo contrari...si feu els vostres projectes...què segur que seran millors...Cada vida és única, la poesia queda per al final, és així Tot es fa a aquesta vida per millorar, ja sabeu que estem oberts a rebre la informació que vulgueu...com sabeu som un grup obert, i estem oberts a les vostres propostes...ens ho feu arribar al meu e mail, podeu enviar el vostre material per a participar..per a unir...enriquir...compartir...en un món de poesia i de pau, amb sentiments amples, pensaments immensos, com el cel, l'aire que respirem...i la pau que forgem al nostre interior...a així és d'ample el món i l'univers...
Amics i amigues, som poesia...la poesia ens uneix... fem que els estols de poemes abraçats per la humanitat i d'humanisme del poetes, els que ho volem ser...que sentim copejar, bategar la sang al nostre cor perquè les paraules ens parlen, se'ns escapen...i arriben a tenir vida pròpia...i no les pot dominar, deixeu-nos abraçar, sentir i gaudirem de la bellesa més excelsa que mai havíem imaginat somiar...No hi ha un lloc per a arribar a la poesia...la poesia és el camí...

Glòria Fandos  

Presidenta                                                        Fèlix Rodriguez

                                                                                 Secretari
email: gloria.fandos@orange.es




diumenge, 31 d’agost del 2014

DIES DE JOIA

FELICITATS A TOTES LES CINTES EL PRÒXIM DIUMENGE
EN EL DIA DELS SEU SANT A LES FESTES MAJORS DE TORTOSA,
EN HONOR A LA SEVA PATRONA MARE DE DÉU DE LA CINTA 2014

Una abraçada per a tots els tortosins Absents.
Acte entranyable que se celebra en el seu honor, on tots els participants reben la insígnia de la ciutat de mans de les autoritats i pubilles, el mateix dia de la la festa Major . Aquest any no podré assistir com vinc fent fa 24 anys, recitant una poema adient a l'ocasió, però sí que hi seré amb tots vatros de cor.
Agraeixo novament el poemari que va editar l'ajuntament de Tortosa, amb els 23 poemes recopilats i les cròniques corresponents publicades dels últims anys, que faran obsequi d'un exemplar a cada Tortosí Absent.
Gràcies al senyor Ferran Bel Alcalde de Tortosa per haver-ho fet passible..i apostar per les paraules senzilles i de cor...

DIES DE JOIA

Dies de joia impregnats
als cors de la tolerància,
cosir els dies a la pau,
i la festa tortosina
que s'estrena cada any,
cada instant al cor...

Desitjar la major felicitat
a les dones tortosines
i del món, la mateixa morada
que totes les dones compartim,
i amb les mans unides
amb la Cinta de la Verge
i el seny de la humanitat.

No seré amb vosaltres
a la celebració
del Tortosí Absent,
la meva ment vol anar més enllà,
encara que sempre romandrà al mateix lloc.

Al costat dels justs, de la pau, de la veritat,
de les dones valentes tortosines,
que abracen la història
des de l'època medieval,
formen part de l'Orde de l'Atxa,
arma obsequiada per Berenguer IV
per defensar la ciutat dels atacs moruns,
dones amb valentia que inspiren amor,
tendresa, un renàixer de primavera, de vida,
i simplement un poema...


Recordant l'Acte del Tortosí Absent de les Fests Majors de Tortosa de l'any passat amb la presentació de MÉS DE VINT ANYS del Tortosí Absent, editat per l'Ajuntament de Tortosa, amb la recopilació dels 23 poemes i cròniques d'aquesta celebració dels últims anys...
El poemari que més estimo i que més tinc al cor...









dimecres, 27 d’agost del 2014


"MISSIÓ TROBAIRITZ!" DE CINTA ARASA


Ha estat una delícia llegir el llibre "Missió Trobairitz" de Cinta Arasa, jove escriptora de Tortosa, de la Editorial Ànima Llibres, amb il·lustració d'Ignasi Blanch. L'he llegit, es pot dir, d'una tirada, paladejant cada moment, cada paràgraf, con si volgués retardar arribar al final. Escrit de forma senzilla, entenedora per a tothom, des de xiquets i xiquetes de deu anys fins als de vuitanta. Amb la magistral senzillesa i a la vegada la perfecció professional, atrapa al lector, suau, com una carícia per a l'ànima, amb fets quotidians, ens anem introduint a la història i ho fa de tal manera que ens dóna interès per seguir, i voler saber amb inquietud que passarà després, així fins al final.

Ens mostra una realitat, crua i trista, de l'anonimat que vivien les trobairitz –dones escriptores de poesia– a l'Edat Mitjana, amb llocs i noms reals, documentats i estudiats, qualitat que caracteritza a l'autora amb les seves obres. En concret la protagonista, Azalais, gran trobairitz d'aquella época, té una defensora original, la seva gateta, que porta aquest nom i és la narradora de la historia. Amb la Trobairitz, entrem a la màgia de la fàbula, on es troben a les teulades dels castells amb els de la seva espècie, amb xarrameques i converses, s'entenien al parlar entre ells, cosa que no passava amb les persones, tramen el pla per a que les seves mestresses trobairitz sortissin de l'anonimat que estaven enfonsades, i cap joglar volia recitar ni cantar els seus poemes, que eren d'allò més bonics, més que els dels trobadors. Amb tinta lila, escriuen per tot el país, a les façanes de les cases i el castells, els poemes de les trobairitz, i són coneguts i famosos per tot arreu

En aquesta obra trobareu un fons molt ric, amb uns missatges profunds, creant un paral·lelisme entre l'Edat Mitjana i la nostra actualitat en vers a les nostres trobairtz, en tots els temps, la lluita d'aquella missió continua. Una joia per no perdre-se-la.

Glòria FANDOS


divendres, 22 d’agost del 2014

GOTEO DE MUERTES QUE NO CESA, publicado en el semanario La Comarca de Alcañiz

GOTEO DE MUERTES QUE NO CESA,
Artículo publicado hoy 22 de Agosto de 2014 en el semanario "La Comarca" de Alcañiz, en la sección Opinión Independiente.





dimarts, 19 d’agost del 2014

DEGOTEO DE MUERTES QUE NO CESA

Cada vez, por desgracia, parece que se minimizan las noticias de la muerte de mujeres por violencia de género o es que yo, en mi cobardía, escucho menos las noticias. El último caso de ésta terrible índole, con la que está amueblado el sentir del ser humano, que de este no tiene nada, hace un poco tiempo, eran treintaiuna las víctimas en lo que llevamos de año y ahora escucho que es la víctima mortal número treinta y seis.
Siempre me impacta este tipo de noticias y siempre me horrorizará...
No me importan las opiniones que, aún sin proponérselo, parecen ser benevolentes hacia estos asesinos. Suelen posicionarse, aunque no tengo conocimiento de ello, con que también hay mujeres que matan, cosa que por supuesto también repudiaré enérgicamente como persona de paz que soy, coincidiendo afortunadamente con la mayoría. Pero cuando hablamos de una noticia determinada, la muerte de una mujer por machismo, no hagamos demagogia nombrando otras muertes en circunstancias terribles y por otras causas, como queriendo disculpar o quitar importancia al hecho que comentamos y que ataca nuestra sensibilidad en ese momento y ese caso concreto. Recuerdo que, hace unos pocos años, una mujer política con un alto cargo en el gobierno en declaraciones en un renombrado rotatorio equiparaba la muertes machistas con las producidas por los accidentes de tráfico y, al ser menores, no era demasiado alarmante el problema. ¡Por el amor de Dios, que baje Dios y lo vea, ante tremenda atrocidad! Lo importante no es la cantidad, que también, sin duda alguna, sino el cómo mueren las personas.
No pueden comportarse tales comparaciones. Entrando en esta línea, podríamos aludir a las muertes por enfermedades, negligencias médicas, accidentes de trabajo, por practicar deportes de alto riesgo.
Y los que se empeñan en buscar mujeres culpables, también como una realidad, su realidad, dicen que las mujeres matan más silenciosamente a sus parejas, con veneno, como en la época de Cleopatra, la antigua Roma, o la novelas de Agatha Christi. Sí, amigos lectores y lectoras, el suspense está en el aire. Ni siquiera en la ficción dichos asesinatos quedan sin descubrir. ¿Cómo iban a quedar impunes en la actualidad con los avances de la investigación? Este planteamiento, por el cariz de su inocencia, nos provoca una mueca en los labios que puede parecer una sonrisa. La mujer es sensata e inteligente, ¿para qué mancharse la mente y la manos de muerte?
En este caso nos lamentamos de la muerte de una mujer de treinta y ocho años, de Móstoles, que su marido, de setenta y uno, la ha cosido a puñaladas y le ha robado la vida. Mi corazón se estruja de dolor y llora lágrimas de sangre por ella... Espero, personalmente, que no haya más muertes machistas, pues la muerte de una mujer representa, es, la muerte de todas las mujeres.
Glòria FANDOS

DEGOTEO DE MUERTES QUE NO CESA


Cada vez, por desgracia, parece que se minimizan las noticias de la muerte de mujeres por violencia de género o es que yo, en mi cobardía, escucho menos las noticias. El último caso de ésta terrible índole, con la que está amueblado el sentir del ser humano, que de este no tiene nada, hace un poco tiempo, eran treintaiuna las víctimas en lo que llevamos de año y ahora escucho que es la víctima mortal número treinta y seis.
Siempre me impacta este tipo de noticias y siempre me horrorizará...
No me importan las opiniones que, aún sin proponérselo, parecen ser benevolentes hacia estos asesinos. Suelen posicionarse, aunque no tengo conocimiento de ello, con que también hay mujeres que matan, cosa que por supuesto también repudiaré enérgicamente como persona de paz que soy, coincidiendo afortunadamente con la mayoría. Pero cuando hablamos de una noticia determinada, la muerte de una mujer por machismo, no hagamos demagogia nombrando otras muertes en circunstancias terribles y por otras causas, como queriendo disculpar o quitar importancia al hecho que comentamos y que ataca nuestra sensibilidad en ese momento y ese caso concreto. Recuerdo que, hace unos pocos años, una mujer política con un alto cargo en el gobierno en declaraciones en un renombrado rotatorio equiparaba la muertes machistas con las producidas por los accidentes de tráfico y, al ser menores, no era demasiado alarmante el problema. ¡Por el amor de Dios, que baje Dios y lo vea, ante tremenda atrocidad! Lo importante no es la cantidad, que también, sin duda alguna, sino el cómo mueren las personas.
No pueden comportarse tales comparaciones. Entrando en esta línea, podríamos aludir a las muertes por enfermedades, negligencias médicas, accidentes de trabajo, por practicar deportes de alto riesgo.
Y los que se empeñan en buscar mujeres culpables, también como una realidad, su realidad, dicen que las mujeres matan más silenciosamente a sus parejas, con veneno, como en la época de Cleopatra, la antigua Roma, o la novelas de Agatha Christi. Sí, amigos lectores y lectoras, el suspense está en el aire. Ni siquiera en la ficción dichos asesinatos quedan sin descubrir. ¿Cómo iban a quedar impunes en la actualidad con los avances de la investigación? Este planteamiento, por el cariz de su inocencia, nos provoca una mueca en los labios que puede parecer una sonrisa. La mujer es sensata e inteligente, ¿para qué mancharse la mente y la manos de muerte?
En este caso nos lamentamos de la muerte de una mujer de treinta y ocho años, de Móstoles, que su marido, de setenta y uno, la ha cosido a puñaladas y le ha robado la vida. Mi corazón se estruja de dolor y llora lágrimas de sangre por ella... Espero, personalmente, que no haya más muertes machistas, pues la muerte de una mujer representa, es, la muerte de todas las mujeres.
Glòria FANDOS


divendres, 25 de juliol del 2014

LA LLUM POÈTICA HA BRILLAT a Riba-roja d'Ebre



La llum poètica ha brillat aquest dissabte 19 de juliol a Riba-roja d'Ebre, amb majúscules, amb veu pròpia, amb l'homenatge a Montserrat Abelló com a poeta, com a traductora i com a dona.  Als seus 96 anys, va acompanyar a la festa, amb pluja, sol, calor, sobre tot amb la llum de la humanitat que l'envolta en el seu llarg trajecte, en la seva lluita com a dona i com a mare.
Una màgia envoltà  Riba-roja d'Ebre aquest cap de setmana on se celebrà el II Festival de Poesia al Carrer, Poesia des dels Balcons, en homenatge a la poeta quasi centenària Montserrat Abelló, la poeta que enamora, Premi d'honor de les Lletres Catalanes. Gràcies per haver viscut el moment, tot i que aquesta llarga jornada poètica i musical va ser això, un moment, un sospir dins de la immensitat del temps pel què vaguem perduts els éssers humans amb totes les misèries que ens atrapen el cor a cada instant, com si haguéssim de ser immortals i no pensem que som no res, només una volva de pols dins l'Univers.  
Immersos en la pròpia ombra del propi tronc d'un únic arbre, sense mirar que al darrere hi ha un bosc, infinitat d'arbredes amb els seus colors de vida. Els verds de la immensa natura i la transparència del l'aigua dolça de tots els rius, petits com el Martin que acaricia les terres del l'Aragó i passa per Samper de Calanda, el poble on va començar a bategar la meva vida, sofrir-la i gaudir-la, o l'Algars, que passa pel poble  de la franja, Lledó, per seguir creixent, gran com l'Ebre, o encara més grans com el Nil o l'Amazones, que semblen tant lluny i alhora són aquí mateix si poses els dits al teclat o a un mapa. Els blaus infinits del mar, on s'amaguen les belleses i les pors.
Els colors beixos, ocres i marfils de la calidesa del blat a l'agost a punt de segar, amb les espigues daurades que es gronxen al vent tòrrid de foc desprès de l'estrella sublim emanadora de vida. Els ataronjats com el cel a l'alba o al capvespre, quan el sol s'amaga per les muntanyes, on tot es fon al món dels somnis esmicolats...
Totes aquestes sensacions les hem viscut en aquesta celebració de Poesia des dels Balcons a Riba-roja d'Ebre, on banderoles amb els versos de la poeta homenatjada penjaven per tots els balcons de la plaça de l'Església i carrers propers, onejaven al vent de la poesia, com ocells a punt d'aixecar el vol al cel de la llibertat, de la immensitat. En aquestes celebracions, la poesia pren vida pròpia al cor dels poetes i la saben transmetre, i l'esperança és més real i més ferma...
A la vora del migdia, visita guiada de tots els poetes participants  a l'embassament de Riba-roja i també a la central hidroelèctrica, indústria per a una economia molt important que dóna vida al poble,  sota un sol que quasi ens fon amb una temperatura de quasibé quaranta graus i gaudint d'unes explicacions del seu funcionament i la gran enginyeria  amb què estava fet. Tots bocabadats, no entenent quasi res.
Després, dinar de germanor i a la tarda, acompanyar a Montserrat Abelló a la recepció i  signatura del llibre d'honor de l'Ajuntament. Seguidament, abans del gran espectacle poètic musical a la plaça de l'Església, cercavila amb gegants, música, autoritats, poetes i tota la gent que s'hi afegia.
Començà amb un pregó de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Comencem a recitar i es posa ploure, una tempesta, la pluja i el sol es barregen i es s'ha d'interrompre la festa. Tornem a les deu de la nit, i a la plaça s'omple de la màgia de la poesia, dels poetes, de la música i de les veus. Les veus líriques des d'un balcó, compartint so amb les campanades del rellotge, que volia deturar el temps, per quedar-nos somiant. Ens van delectar recitant Elena Peralta, l'ànima de la festa i Josep Maria Vinyes, l'ànima de l'organització, que comptava amb trenta persones més, una seixantena de poetes i cantants, com Mariona Sagarra.  Jordi Llavina ens va portar una mostra del poeta de l'any Joan Vinyoli.

També es va presentar una antologia en format paper, amb una selecció de trenta poemes de Montserrat Abellò, cinc pròlecs `d'Antonio Suàrez , Montserrat   Arbonés, alcalde i Regidora de Cultura de Riba-roja, de Montserrat Abelló, Laura Borràs, Oriol Izquierdo i Amalia Sanxis, editora i poeta. Seixanta poetes participants, espai de poesia a l'escola i la paraula poètica a càrrec de divuit dels poetes participants. Una obra completa on la poètica i el cor es donen la mà, com l'aigua dolça i uns llavis assedegats.                                                                                                                                                                         

Montserrat Abelló se'n va anar a descansar a les dotze, com la princesa del conte. La seva filla ens va obsequiar amb una entranyable i emotiva xerrada vers a la seva mare.
Acabà el macro festival poètic en homenatge a Montserrat Abelló amb una sinfonia de violins de dos veïns del poble i Avançant que l'any que ve, el III Festival de Poesia des dels Balcons, el dedicaran en homenatge a Joan Brossa. Som poesia i els poetes estimen als poetes. Riba-roja d'Ebre està de Festa Major amb la poesia al cor de poble, de les paraules. Des dels Balcons al món...

dijous, 24 de juliol del 2014

Homenatge a Montserrat Abelló

Mariona Sagarra
Gloria Fandos, recitant
Amb Montserrat Abelló.
LA LLUM POÈTICA HA BRILLAT


La llum poètica ha brillat aquest dissabte 19 de juliola Riba-roja d'Ebre, amb majúscules, amb veu pròpia, amb l'homenatge a Montserrat Abelló com a poeta, com a traductora i com a dona.  Als seus 96 anys, va acompanyar a la festa, amb pluja, sol, calor, sobre tot amb la llum de la humanitat que l'envolta en el seu llarg trajecte, en la seva lluita com a dona i com a mare.
Una màgia envoltà  Riba-roja d'Ebre aquest cap de setmana on se celebrà el II Festival de Poesia al Carrer, Poesia des dels Balcons, en homenatge a la poeta quasi centenària Montserrat Abelló, la poeta que enamora, Premi d'honor de les Lletres Catalanes. Gràcies per haver viscut el moment, tot i que aquesta llarga jornada poètica i musical va ser això, un moment, un sospir dins de la immensitat del temps pel què vaguem perduts els éssers humans amb totes les misèries que ens atrapen el cor a cada instant, com si haguéssim de ser immortals i no pensem que som no res, només una volva de pols dins l'Univers.  
Immersos en la pròpia ombra del propi tronc d'un únic arbre, sense mirar que al darrere hi ha un bosc, infinitat d'arbredes amb els seus colors de vida. Els verds de la immensa natura i la transparència del l'aigua dolça de tots els rius, petits com el Martin que acaricia les terres del l'Aragó i passa per Samper de Calanda, el poble on va començar a bategar la meva vida, sofrir-la i gaudir-la, o l'Algars, que passa pel poble  de la franja, Lledó, per seguir creixent, gran com l'Ebre, o encara més grans com el Nil o l'Amazones, que semblen tant lluny i alhora són aquí mateix si poses els dits al teclat o a un mapa. Els blaus infinits del mar, on s'amaguen les belleses i les pors.
Els colors beixos, ocres i marfils de la calidesa del blat a l'agost a punt de segar, amb les espigues daurades que es gronxen al vent tòrrid de foc desprès de l'estrella sublim emanadora de vida. Els ataronjats com el cel a l'alba o al capvespre, quan el sol s'amaga per les muntanyes, on tot es fon al món dels somnis esmicolats...
Totes aquestes sensacions les hem viscut en aquesta celebració de Poesia des dels Balcons a Riba-roja d'Ebre, on banderoles amb els versos de la poeta homenatjada penjaven per tots els balcons de la plaça de l'Església i carrers propers, onejaven al vent de la poesia, com ocells a punt d'aixecar el vol al cel de la llibertat, de la immensitat. En aquestes celebracions, la poesia pren vida pròpia al cor dels poetes i la saben transmetre, i l'esperança és més real i més ferma...
A la vora del migdia, visita guiada de tots els poetes participants  a l'embassament de Riba-roja i també a la central hidroelèctrica, indústria per a una economia molt important que dóna vida al poble,  sota un sol que quasi ens fon amb una temperatura de quasibé quaranta graus i gaudint d'unes explicacions del seu funcionament i la gran enginyeria  amb què estava fet. Tots bocabadats, no entenent quasi res.
Després, dinar de germanor i a la tarda, acompanyar a Montserrat Abelló a la recepció i  signatura del llibre d'honor de l'Ajuntament. Seguidament, abans del gran espectacle poètic musical a la plaça de l'Església, cercavila amb gegants, música, autoritats, poetes i tota la gent que s'hi afegia.
Començà amb un pregó de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Comencem a recitar i es posa ploure, una tempesta, la pluja i el sol es barregen i es s'ha d'interrompre la festa. Tornem a les deu de la nit, i a la plaça s'omple de la màgia de la poesia, dels poetes, de la música i de les veus. Les veus líriques des d'un balcó, compartint so amb les campanades del rellotge, que volia deturar el temps, per quedar-nos somiant. Ens van delectar recitant Elena Peralta, l'ànima de la festa i Josep Maria Vinyes, l'ànima de l'organització, que comptava amb trenta persones més, una seixantena de poetes i cantants, com Mariona Sagarra.  Jordi Llavina ens va portar una mostra del poeta de l'any Joan Vinyoli.
Montserrat Abelló se'n va anar a descansar a les dotze, com la princesa del conte. La seva filla ens va obsequiar amb una entranyable i emotiva xerrada vers a la seva mare.
Acabà el macro festival poètic en homenatge a Montserrat Abelló amb una sinfonia de violins de dos veïns del poble i Avançant que l'any que ve, el III Festival de Poesia des dels Balcons, el dedicaran en homenatge a Joan Brossa. Som poesia i els poetes estimen als poetes. Riba-roja d'Ebre està de Festa Major amb la poesia al cor de poble, de les paraules. Des dels Balcons al món...

Glòria Fandos Gràcia