dimarts, 23 d’octubre del 2012

CINTA NO VA ANAR A LA PERRUQUERIA


Cinta aquell matí, va sortir contenta de casa, dins de les dificultats econòmiques que tenia per a arribar a final de mes, s'havia organitzat i ja ho tenia gaire bé tot disposat per a passar els dies de festa major del seu poble. La nevera i el congelador amb els aliments corresponents per fer els àpats dignes de festa per celebrar amb els seus fills i nets que venien de fora. Estava il·lusionada, tenia hora a la perruqueria, com a toc final i personal, cosa que sempre deixava per a última opció. Abans havia de passar per la farmàcia, per no quedar-se sense la medicació necessària que prenia de forma constant. Cinta era jubilada cònjuge, i els medicaments els tenia de franc, encara que no en gastava gaires, no podia passar sense les gotes per a la malaltia de l'ull sec. Qual va ser la desagradable sorpresa, que aquell dia va tenir que pagar el medicament, perquè al llarg de la seva vida havia cotitzat uns mesos, i segons la farmacèutica havia de pagar el quaranta per cent, a més del euro per recepta. Quan feia pocs dies Cinta va anar a demanar una ajuda, ja que la jubilació del marit era minsa, vergonyosa, millor dit, després d'haver treballat vora cinquanta anys, li van denegar al·legant que no havia cotitzat i la jubilació del marit estava a la ratlla del permès per la llei. Per a rebre ajuda s'ha de cotitzar més de trenta anys, però per pagar els medicament només tens que cotitzar una mesos, encara que només fos uns dies, aquesta és ara la llei. Una llei injusta que ens diu quins diners hem de disposar, per tenir una vida deplorable, quan han estat aquestes persones que han fet funcionar la societat, amb el seu treball i el seu esforç?  I la cultura del benestar, que tant se'ls omple la boca, als discursos polítics, on queda? A la sola de la sabata, com diem, sincerament i planera. Cinta no va anar a la perruqueria, el dia abans de la festa Major del seu poble, perquè els diners que disposava per aquest servei s'ho va gastar a la farmàcia, però va tenir bones festes, amb la companyia de la seva família. Cinta va estar guapa, ella es va arreglar el cabell, com sempre s'ho feia, es posava el tint, se'l tallava, li donava forma amb l'assecador de mà o posant-se rul·los, és que tenia gràcia i un cabell preciós de naixement, tot s'ha de dir. Va estrenar vestit, ja que ella se'l va confeccionar mesos abans. També va fer canalons, peix al forn, llibrets, que consta de llom amb formatge al mig, arrebossat, per als nets, i coc de mansana. Cinta va anar a l'Ofrena, al Cossoiris, al ball, a missa, als correfocs. Cinta va celebra el seu sant, i sobre tot, malgrat tot, Cinta va ser feliç Més endavant, en el futur, no sabia que l'esperava, pot ser hauria d'anar a Càritas o al banc d'aliments, que reparteixen productes de primera necessitat per a subsistir? Qui sap que li esperava a Cinta, com a tantes altres persones en la seva situació, premi de consolació, trist camí de l'ocàs de les seves existències.


Glòria Fandos Gràcia