Un repicar de campanes
i un renou de sentiments,
un cor tendre de mare
omple de joia el pensament.
Quina dolçor, quanta tendresa,
immesurable riquesa d'amor.
Seguiré el teu camí
que serà ample i llarg,
no hi ha res més gran
que la vida d'un fill.
Caminaràs lluny
i lliure com un ocell,
sempre amb els ulls oberts
i la mare tindrà el pit
curull a vessar de plaer.
Fill o filla,
us vull abraçar molt fort,
serà la vostra vida,
el fil que ens uneix,
l'aniré amollant a poc a poc,
però mai del tot.
L'estima d'una mare
en res es pot comparar,
un amor de primaveres,
belleses...
el més gran del món.
Glòria Fandos Gracia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada