Ja ha arribat la tardor,
el sol ens regala un raig de sol,
per la galta li rellisca
una llàgrima de tristor.
Tornaré a escurar els plats,
els que s'han trencat
no els podré recomposar,
i seguiré cosint la roba
i passarem un altre any.
La porta de casa
seguirà estant oberta,
mai a tingut pany,
ningú gosa entrar,
no hi ha res que robar,
només trobaran poemes
sortits de l'ànima i del cor
que no són gran tresor
Només busquen diners,
joies de plata i or,
pensen que ho omplen tot,
i deixen de banda els sentiments.
Tinc per pagar la llum i el gas
i anar a comprar al supermercat,
cada dia que passa em creixen ales
d'il·lusions i esperances
i sempre m'espera,
per passejar la mitrada,
un cel blau amb núvols blancs
i m'abracen les paraules
l'amor i la pau...
Glòria Fandos
Col·laboració 6 de "Poesia de l'ànima" al Dixa'm vore
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada