Temps de riqueses
se m'esmuny entre les mans,
alegries i festes, espurnejats
de focs artificials i purpurina,
llamps que s'allunyen,
sentiments que s'apaguen,
formen un silenci reparador,
són matinades assolellades
o emboirades, on es vessen
les tristeses...
Una vida llarga i cansada,
on cada dia que avança
em cau un pes més
sobre l'esquena,
i em pesa al cor...
tantes injustícies al món,
he de trobar la força
per seguir el camí,
on jo mateixa veig
la meva ombra que se'n va
i jo em quedo mirant...
com s'allunya.
Mai a Tortosa hi haurà un futur
de tortosins absents,
estarem tots junts, units,
per un riu de la vida,
on la Santa Cinta ens guiarà
per un camí d'estels
i d'esperances...
Els records es difuminen,
perduts en el temps,
dia a dia Tortosa
té un present, que floreix
a mans plenes.
Al món no hi ha guerres,
ni violències, ni conflictes
i al cel s'obrirà una escletxa,
deixant pas, tant sols,
a l'amor i la pau...
Quin somni...
només és un somni,
un somni de poeta.
Glòria Fandos
Diada del Tortosí Absent 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada