Sant Josep

SANT JOSEP DIA DEL PARE

 

Com no, si hi ha tants dies especials per celebrar per a reivindicar, no pot faltar un dia dedicat a Sant Josep, dia del Pare. A part que sigui la festivitat de moltes persones que tenen aquest nom. Josep per si sol o acompanyat de molts altres noms complementaris, així com també el nom de Maria, suplement elemental per acompanyar als noms de dona, ja que Josep i Maria son personatges Únics i Universals. També units combinen per a nom d'home, Josep Maria i nom de Dona, Maria Josep i sona magnífic.

 

Perquè Sant Josep dia del pare? No se sap exactament. Com tots els sants i santes tenen la seva història, les seves llegendes, i a Sant Josep, a més l'envolta l'aurèola de la fe. No és un sant màrtir, com tots els altres. Josep de Nazaret tenia noranta-tres anys, era vidu i pare d'onze fills. Va ser escollit per Déu per ser el espòs de la Verge Maria i pare adoptiu i Virginal de Jesús. Patró de l'Església Universal.

 

El dia 19 de març, festivitat de Sant Josep, se celebra el Dia del Pare, a més de a Espanya, també a Itàlia, Portugal, Hondures, Bolívia.

 

Es una festa entranyable i familiar on es fa honor al pare. Quan els fills són tan petits que encara no són conscients, és la mare la que pren la iniciativa d'aquesta celebració, compra els regals, i organitza un dinar especial. Quan ja van a col·legi, però encara són petits tenen un gran xalera, fent dibuixos, i poemes dedicats al pare que ho rep amb gran il·lusió, valorant el gran tresor que representa el se pares. El càrrec més important de la seva vida i que és per sempre, no té data de caducitat, ni tampoc jubilació. És un orgull ser pares, seguir el dia a dia de l'evolució i el creixement dels seus fills. Saber que són el futur, el futur de tots, d'una societat, que de vegades ens sembla molt complicada i altres tant senzilla...Com quan celebrem aquestes festes plenes d'harmonia, d'alegria, d'il·lusió, mirades innocents i xivarri, immersos en un ambient d'amor i de pau. On el demà té la claror del sol i de l'esperança...

 

El marketing del consumisme ens torna a ensenyar la seva cara, però val la pena. Són llavors que sembrem en terra fèrtil, per seguir un camí infinit, sense espines que ens fereixin els peus i ens porta un flaire de perfums de flors de primavera, a la primavera del nostre cor...

 

 

Glòria Fandos