L’actualitat demanava saber que ha passat en les eleccions, en la Política, que tot anirà per a millor. Ho esperem? Ho dubtem?
Jo personalment, seguiré sense massa canvis, en el treball del dia a dia, vore una mica la realitat, i seguir el meu instint per escriure, que és la meua riquesa particular, els meus camins de paraules, de poesia. Què seria la vida sense la poesia, la lírica, la flor més exquisida de la literatura? O no, perquè també poden sortir pifiades. Em pot semblar un poema passador, i pot ser mediocre total. També es pot viure amb la mediocritat, pot passar de tot, però així és la vida, i la vida és tan bonica...
El que em sembla meravellós és el llibre que vaig portar. Puc exagerar, però aquest llibre val per mil. Em refereixo a:
TODOS MIS CUENTOS, d’Ana Maria Matute.
Ana Maria Matute ha guanyat tots els premis importants haguts i per haver. L’últim, el Premi Cervantes, al seus 85 anys. Si somiés en tenir un referent, semblar-me a alguna escriptora, voldria escriure com Ana Maria Matute, sense dubte. Però evidentment, sempre es quedaria en un somni, intentant seguir-lo. Potser em posaré a escriure contes, infantils o no.
El seu món literari es basa en la imaginació, és el que a mi m’agrada, la imaginació, així no et pots equivocar en res, cosa que mai m’ha passat. Què meravellós, només de pensar-ho, se m’enlaira el cor i la ment. Sense imaginació no seriem res, segons l’escriptora.
El primer conte tracta d’un nen que als tres dies de nàixer, perd la veu, i es dedica a buscar-la, perquè a algun lloc l’ha de trobar. Va creixent i no podia parlar amb les persones, però parlava amb el vent, amb els ocells, les plantes, els animals, amb els insectes... Salva un grill que uns nens el volien matar, ja li havien lligat un fil a una pota... i l’acompanya per anar en busca de la seva veu...i moltes coses fantàstiques, que no semblen tant per a petits.
Miquel Accensi, president del Grup “Poetes de l’Ebre” ens va acompanyar, ens va contar, com han sigut els quatre anys de trajectòria poètica, i em va passar públicament la batuta intangible del mandat oficial del Grup., en aquest programa, el “Dixa’m vore”, al Canal T.E.. He acceptat, amb una emoció comprensible. És un compromís i una responsabilitat, ànim no em falta, és un plaer i una gran satisfacció. Un agraïment molt espacial per a tots els components del Grup i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta per la confiança que m’han atorgat, amb una nova junta, però és cosa de tots, entre tots ho farem, i la poesia farà camí, per les Terres de l’Ebre i de més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada