dimarts, 27 de juliol del 2010

Dedicat a Sophia

DEDICAT A SOPHIA

Sophia és el bonic nom
de la teva estimada filla,
que omple de llum i esplendor
el caminar de la teva vida.

D'origen grec, de deessa,
et reflecteixes al mirall del seus ulls
que són rierols de tendresa,
els dits i el cor tens curulls
del seu amor i saviesa.

Té les galtes suaus i rosades,
com les roses de les primaveres,
del jardí florit que t'envolta,
atapeït del perfum de mil flors,
de gessamins i assutzenes.

Sophia és la flor que més estimes,
els seus ulls són l'espill
i sempre, en ells et mires.

Són com l'aigua clara
d'un riu remorós i antic,
s'asseu al teu costat,
atura el seu corrent, t'acompanya,
tot són ocells i paraules,
et versa, et somriu i et canta.

Després la deixaràs anar,
i en el teu record, molt aprop
a la distància, sentiràs
que molt fort...t'abraça.

Glòria Fandos Gracia


Dedicat a Sophia i els seus millors pares.




dilluns, 19 de juliol del 2010

MEMORIAS DE PILAR PEÑA LAFUENTE

Hace ya bastantes días recibí por correo el libro de las memorias de Pilar Peña Lafuente, titulado "Luna en Sagitario". Me alegró enormemente recibir el libro de Pilar Peña, es como si pusiera en mis manos, en mi mente, toda su vida, contada en palabras. Palabras escritas, expresión que ambas compartimos y amamos. Tenemos una amistad de esas un poco a distancia, pero no por eso menos importante. Nacida en Zaragoza, Pilar ha vivido casi toda su vida en Tarragona, ciudad que ama, en la cual siempre quiere vivir y "soñar frente al mar". De tarde en tarde hablamos por teléfono, alguna carta. Lo que si es fijo y no fallamos nunca es en Navidad, nos intercambiamos nuestros pequeños poemas de felicitación de las Fiestas Navideñas y Año Nuevo, cosa que hacemos con agrado y con ilusión. Nos conocimos en una velada literaria, nuestros caminos poéticos se cruzaron, y hemos compartido y compartimos antologías poéticas, como la internacional de Ca L'Avi de les Planes. Le dedico mi respeto y gran admiración. No leo todo lo rápido que desearía, además siempre tengo varios libros empezados y voy leyendo según mi ánimo y tiempo, de un tema o de otro. El libro de Pilar no lo pude intercalar con ninguna otra lectura, pues me atrapó de tal forma, que no podía dejar de leer la historia de su vida. Como si me la contara personalmente, al oído o de frente. Con palabras sencillas, directas, concentradas. Toda una vida de más de 80 años resumida en un libro de apenas 100 páginas. Parece imposible que en esas pocas páginas pueda caber toda una vida, intensa, como la de Pilar Peña. Has dejado salir, has echado a volar todo tu interior, toda tu existencia, para compartirla con todos los lectores, gracias, Pilar. Los seres queridos que han quedado atrás, no lo van a leer, no van a sufrir. Porque cuando se escriben hechos tristes, se vuelve a sufrir, aunque después te sientes liberada, aliviada. Tus recuerdos son claros desde los dos años, cosa que pocas persona podemos decir. Nos muestras situaciones escalofriantes de muerte, que tenias guardados, en tus recuerdos de niña, despierta e inteligente. Vivencias de antes de la guerra, durante y después. Avatares familiares, contados con una sinceridad y también, creo, con serenidad. Amores vividos y perdidos. Todo lo cuentas filtrado por el tamiz del tiempo pasado. El paso del tiempo que difumina las heridas y a veces sólo queda la nostalgia, de situaciones embellecidas por la distancia. Pilar Peña Lafuente, con tus más de 80 años cumplidos, gracias por regalarnos el tesoro de tu vida, con entrañables y sentidas palabras. Como buena escritora y poeta que eres, no podías guardártela para ti. La tenías que compartir, y eso es lo que has hecho. Gracias y enhorabuena. No dejen de leer estas memorias de Pilar Peña, o se perderán la riqueza de la historia de una vida, real, vivida a nuestro lado.

Gloria Fandos

  • Publicat al Diari de Tarragona el dia 19 de juliol, dilluns, a l'apartat de "Línea abierta"


dilluns, 12 de juliol del 2010

LO TERRENO

LO TERRENO


Són les Terres de l'Ebre,

les terres més estimades,

destil·len vida, color,

belleses, riqueses

tota la llum,

d'un raig de sol.



Ens abracen les pinedes,

perfums de farigola i romaní,

ens acaricia el vent de dalt

que ve de les muntanyes,

fetes de pedres grises

folrades de molsa,

la joia dels Ports,

pulmó que respira,

el tresor més enlairat



El riu Ebre, mirall de plata,

d'aigua neta, dolça i transparent,

on cada dia, cada albada,

embadalits en el seu corrent

ens mirarem els ulls i la cara.



Llavis de rialla, amb sabor a sal,

ones d'escuma, blanques i blaves

quan sospira el mar.



Vinyes, oliveres i garrofers

ens regalen els seus fruits,

perles verdoses, rosades

i color d'or vell.



Les terres de l'Ebre

es vesteixen de primaveres,

floreixen les flors,

les abelles pul·lulen

i ens porten regals

de dolçor i de mel.



La nostra joventut es plena,

d'anhels i il·lusions,

present i futur d'esforç i treball,

mirades, tendreses,

mans que acullen horitzons

i vessen amor,

i infinites esperances

guardades al cor.



Gloria Fandos Gracia

FANTÀSTICA JORNADA DE “LO TERRENO SOLIDARI”

FANTÀSTICA JORNADA DE "LO TERRENO SOLIDARI"

Com ja s'havia anunciat, dissabte dia 10, es va fer realitat la gran trobada solidària de "Lo terreno solidari" realitzada a l'Estadi Municipal de Tortosa. L'actuació de les colles de tamborinaires d'Aldover i Tivenys entre altres. Un important partit d'exhibició entre la selecció d'All Stars i la de les Terres de l'Ebre, els entrenadors de les quals eren J. Gombau i Jordi Fabregat. Comptant amb una figura estel·lar per fer la sacada d'Honor, Pere Valentí Mora, porter del Barcelona dels anys 70. Amb la col·laboració clau del locutor Michel Viñas, per seguir les activitats.

Amb el colofó final d'un extraordinari concert dels grups de gran qualitat musical "Tribut a Sopa de Cabra" i "Nada que decir".

Recordem que "Lo Terreno" és una associació Cultural, creada fa sis mesos, per Alejandro Gibello, Fèlix Rodriguez, Gerard Vidal i Robert Accensi, de les Terres de l'Ebre, per valorar els tresors d'aquest territori i portar-los, divulgar-los més enllà.

Com no, vaig gaudir enormement d'aquesta vetllada. No hi era al programa, però l'organització em va demanar que recités un poema que els havia fet, dedicat a "Lo terreno", a les Terres de l'Ebre. Com m'hi havia de negar? Vaig pensar amb veu alta que mai havia recitat un poema a un camp de futbol. "Ara ja no ho podràs dir", em van dir, molt amablement Joan Zaragoza i Lluís Lamote, de la junta de Càritas de Tortosa. Aquesta entitat va fer unió amb "Lo terreno", i els guanys aconseguits es destinaran favor del Menjador Social de Càritas. Encara no se sap el resultat. El que sí podem dir, amb satisfacció, que es va realitzar una feina molt ben feta i ja és dir molt.

Glòria Fandos



dilluns, 5 de juliol del 2010

PROGRAMA 95 DE “POESIA PER LA PAU” PER A RÀDIO RAPITA





El dia 1 de juliol es va realitzar un nou espai poètic a Ràdio Ràpita de “Poesia per la Pau”, vaig començar amb el poema titulat “El temps” del llibre “Al vent de l’Ebre”

Vàrem tenir com a convidats a dos components de la “Associació Cultural Lo Terreno” Alejandro Gibello, president, i Fèlix Rodríguez, portaveu. Ja ens han acompanyat en altres ocasions, per informar de les múltiples activitats que estan realitzant. Aquest dia ens varen informar d’una macro activitat, o millor dit, d’un Festival. Per causa de la gran importància humanitària que té aquest esdeveniment, l’han anomenat “Lo Terreno solidari”. Es realitzarà al camp de futbol de Tortosa el dia 10 de juliol a partir de les sis de la tarda. Contarà de tres grans apartats. Primer, l’ actuació de colles i música tradicional, la segona una partit de futbol, entre una selecció de professionals de fora i una de les Terres de l’Ebre i una tercera part d’un magnífic concert a càrrec de “Nada que decir” i “Tribut a Sopa de Cabra” amb servei de beguda i àpats. El preu per assistir és de 10 euros i els guanys aniran íntegrament per a ajudar a les despeses del menjador social de Càritas de Tortosa.
Per fer aquesta trobada els van moure els sentiments, en veure les necessitats del menjador de Càritas, després d’haver-hi fet una visita. D’acord amb el president d’aquesta entitat, Lluís Lamote, ja fa uns tres mesos que han estat treballant en aquest projecte, i ja senten l’emoció de que es faci realitat.

Joves de les nostres Terres, emprenedors, solidaris, compromesos amb una societat propera, amb una visió de les necessitats de la gent del nostre costat, que avui o demà podem ser natros o vatros, o tu o jo... Joves amb valors, amb cor, idealistes, amb una forma d’entendre la vida madura , adulta i compromesa. Encara que siguin joves, no tenen 15 anys, ja han viscut part de la seva vida, saben l’esforç que suposa anar endavant, ja han vist i han tocat realitats de tristesa, que volen canviar i millorar. Ja ho veieu amics, la gran contradicció.Uns, pensem en ajudar, col•laborar i altres en robar. La gran vergonya de la nostra estimada societat, no tenen cor, ni bona fe, ni bons sentiments, ni ànima. I de vergonya? No en tenen, ni cap ni mica. No tenen ni poesia, ni Pau, ni amor? Què pobres que són no? Natros, de tot això, n’estem plens. Què afortunats que som.

Gràcies Alejandro i Fèlix per les vostres informacions i endavant. Enhorabona. Amb persones com vatros ens augura un bon futur.
Ens veurem a la trobada solidària de “Lo Terreno solidari ” el dia 10 de juliol. Ja sabeu, tots a disfrutar, xalar, participar i remoure consciències, que és molt important.

També ens va acompanyar Mari la de Benet, que ens va recitar un poema tendre i sentit, dedicats als seus fills.
I a tots els amics i amigues de “Poesia per la Pau” fins al pròxim dia, amb més coses de la nostra gent, dels nostre pobles i de més enllà. Us espero, no em falteu.

Escolta l'audio: http://gloriafandos.blogspot.com/2010/07/radio-rapita-poesia-per-la-pau-94.html