“POEMES DESCONEGUTS” A TV3

Dia 24 de setembre, dijous, festivitat de la Mercè, patrona de Barcelona, em trasllado a la Ciutat Comtal, sobre a les 12 del matí havia de participar al programa de Josep Cuní de TV3, al nou espai de “Poemes desconeguts” impulsat per Núria Feliu, ambdues llegiríem el meu poema escollit “Es crema el temps”.

Feia uns dies que havien anunciat aquest nou espai poètic obert a la participació del públic televident d’ Els Matins, del qual sóc admiradora i el veig tots els dies.

Envio tres o quatre petits poemes al correu electrònic que anunciaven. Em truquen dimecres al migdia dient-me que un dels meus poemes havia estat escollit i que m’esperaven a l’endemà a TV3, que encetaven el nou espai poètic i que s’emetria cada setmana, amb un autor o autora amb un poema desconegut. L’alegria, la sorpresa, l’emoció i un grapat de sentiments més, indefinits, m’envaeixen de cap a peus. A més, era el primer programa, cosa que ho feia especial, tal com em va dir Stéphanie, de producció, quan es va posar en contacte amb mi i em va felicitar molt amablement i atenta, com si d’un premi es tractés. És que veritablement ho és. Així jo ho considero. Anar a participar al programa més popular i de més audiència de Catalunya com és Els Matins de TV3 dirigit per Josep Cuní, ni més ni menys. Representa una gran satisfacció i un pas més, el més important, fins ara, dels meus camins poètics, com un ventall de camins, de colors, de paraules, de poesia que s’escampa en moltes direccions... però que no s’escapa, sempre la tinc a les mans i a la ment, és la meva companya i confident en els moments de d’alegria, de solitud o de tristesa.

Dia calorós, recent estrenada la tardor, amb l’estiu impregnat a la pell i que es resisteix a acomiadar-se. Matinem, el marit i el fill gran m’acompanyen, i emprenem el camí cap a Barcelona, a San Joan Despí, on està Televisió de Catalunya. Viatge tranquil, carretera bastant calmada, poc trànsit, ja que era la festa de la Mercè. Jo amb els nervis de la il·lusió que em pessigaven l’estómac.

Matí especial, conec a la Núria Feliu en persona, entusiasta, alegre, enamorada de la poesia i la sardana, gran artista i rapsoda. També el Josep Cuní, gran professional, amb una personalitat aclaparant, amb un do excepcional de la improvisació, amb rapidesa mental, suspicaç... fent un programa viu i directe, amb simpatia, picaresca. Em va fer unes preguntes personals, quotidianes. Era una situació màgica, ells tots els dies estaven a casa meva, i llavors jo hi era a l’altra part de la pantalla, que segons Cuní, també podia considerar-la meva. Un matí atapeït de temes i notícies, però només faltava la notícia d’espionatge del directius del Barça, que s’havia de donar, com no. Pensàvem que potser no hi hauria temps per al nou espai de poesia. Però amb la bona diligència i professionalitat de Cuní, va ser possible. Primer el vaig recitar jo i després la Núria. Va quedar fantàstic. El poema escollit “Es crema el temps” en la veu de Núria va adquirir una nova dimensió, altres connotacions, altres riqueses. Enhorabona per incorporar un espai poètic al programa “Els Matins” de TV3, amb la iniciativa de la Núria Feliu. La poesia ha de ser a tot arreu, és l’ànima i la sensibilitat del poble d’una societat ansiosa i delerosa de Pau. Poesia per la pau. Per molts anys.