L'ALBA DESPERTA
Camps sedosos,
verds, fets de bocins
d'herba fresca.
Llavis amorosos,
desig de besades,
al caliu de l'ombra
d'un arbre frondós,
quant l'alba desperta,
després d'una tendra nit,
al contrallum terrenc,
escampell crepuscular
matutí escampat de rosada.
Desperta el sol
de colors rogencs,
darrere les muntanyes
dels Ports...
Un nou dia esquerp,
potser, somort celatge,
abraçades de somnis
m'envolten...
Em rep l'horitzó
amb un somriure ample,
i un àngel lluitant
amb l'espasa...
contra les foscúries
que volen esborrar
l'esperança.
Glòria Fandos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada