El Papa Pius XII , per cristianitzar la festa, per no animar als treballadors, ni a millorar ni a prosperar, ja que fent vot de pobresa es guanyarien el cel, en benefici, com no, del capitalisme i el poder, el 1955 va designar a Sant Josep Obrer com a Patró del dia 1 de maig, que ja s’havia instal•lat en 1889.
Ara, en la crisi que s’està patint, són, com no, els treballadors i treballadores i també petits empresaris, els que estan sofrint les conseqüències. Però altres empreses d’alt nivell, també se n’estan aprofitant, amb la crisi com a excusa.
Actualment la situació de l’atur és terrible, gent d’aquí i immigrants, l’estat demogràfic ha anat molt a l’alça i el panorama és preocupant. Moltes despeses d’atur. Poca gent cotitzant. La Seguretat Social col•lapsada. Un futur de pensions en perill. Els de bona economia no tindran cap problema, com sempre. Els grans avenços que han aconseguit els treballadors són molts, però encara hi ha que treballen en condicions infrahumanes. Gran part de la massa treballadora ja són considerats com a persones, que és dir molt.
El fet de ser un assalariat, no té perquè suportar ser tractat irrespectuosament, amb mala educació, amb termes de superioritat ofensiva, ni rebre abús de poder. Ha de ser un intercanvi de mútues necessitats per ambdues parts. Uns serveis, uns treballs determinats, a canvi de diners, amb igualtat de tracte i condició humana. Podem recordar l’època dels esclaus, dels remers de galeres o que els treballadors eren un material humà rebutjable... Això no fa molt anys. Es pot recordar bastant recentment, com els treballadors i treballadores que van crear la Ribera, al Delta de l’Ebre, explotats per uns terratinents amb pocs escrúpols. Un trist passat que així a de quedar, passat. Per una dignitat i per un respecte. La situació de moltes dones, encara deixa molt que desitjar...
Hem de seguir lluitant el dia a dia, pel benestar del treballador, amb fites de millorar, de progressar, per aconseguir una seguretat, tan física com mental.
Que la Festa del Treball no sigui només un dia, desitgem que sigui tot l’any. És un tema que no es pot solucionar ni superar en un dia. És una tasca per avançar espai però sense pausa.
Segons diu la Història Sagrada, ens hem de guanyar el pa amb la suor del nostre front. Però el treball tampoc ha de ser un càstig, per res... Hem de seguir i sobre tot amb il•lusió, confiança i esperança, cosa que no hem de perdre mai.
- Publicat a lavanguardia.es. Secció Ciudadanos. http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090501/53694346536.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada