dijous, 30 d’abril del 2009

TERCERA FIRA LITERÀRIA CID I MULET A JESÚS






Diumenge 16 d’abril, dia inestable, en quant al temps. Sol, una mica de pluja, a la tarda cel ennuvolat. Després, sol enlluernador i una brisa que acariciava, passada per aigua, aigua mullada i lluny. Més al capvespre, serenor, complaença, alenades tèbies d’un espai quiet. La cloenda de la tercera Fira Literària de Cid i Mulet a Jesús.
Presentacions de llibres, música, ball. Grups de balladors i balladores de música de l’Oest i més coses.
La tarda anterior, divendres vaig anar a veure el panorama de la plaça de la Immaculada de Jesús on s’organitzava la festa, al recinte firal. Les cançons amb la veu de Jesús Fusté, amb els seu equip de música m’omple encara més, a vessar d’alegria inesborrable el meu cor i la meva ànima. Una salutació i una abraçada entranyable i innocent de l’amic Jesús em reconforta, em fa palès que la vida encara és més bonica del que jo ja la veig cada dia i cada nit. Em va ajudar a esborrar una mica la tristesa, momentània, però fonda, que em va produir la visita que acabava de fer a un estimat amic a l’Hospital.
Una Fira Literària fantàstica i amb molt d’èxit, amb dinar literari inclòs, gaudint de precioses lectures i discursos de gran mestria.
Per a mi va ser una gran satisfacció, un altre anhel complit, un pas més, en el meu camí literari, un altre viure del dia a dia, simple però joiós, valuós, i profitós, formar part d’aquest Fira Literària.
Vaig participar l’any passat a la segona Fira Literària de Cid i Mulet, amb el llibre “Empremta de dona” on tinc publicat el conte guanyador, precisament, al Premi de Narrativa Cid i Mulet, l’any 2001, el premi més important i al que tinc més estimació i del qual em sento molt orgullosa.
Aquest any vaig presentar el poemari “Hojas Dormidas”. Amb una bonica pintura a la portada de “Els Ullals de Baltasar” de l’amiga i pintora de la Ràpita Rosa Gellida. La primera part dedicada, al meu poble nadiu de Samper de Calanda, amb la unió de les cultures Catalunya i Aragó, amb el vincle del Centre Aragonès de Tortosa. La segona part amb temes de violències, terrorismes, injustícies, properes o llunyanes.
Sense deixar de banda les belleses del mar, de la natura, de la primavera, l’amor... Són poemes que també poden ser micro històries. El novè llibre que publico, sis de poesia, una novel•la curta, un de relats i una biografia.
L’estimat escriptor i polític jesusenc Joan Cid i Mulet, a més del premi literari, ara ja té una Fira Literària. Enhorabona als iniciadors i als organitzadors i a la Regidora de Cultura de Jesús, Dolors Queralt. Gràcies també per convidar-me a participar. Espero fer-ho sempre que em sigui possible.
Van participar, com no, moltes llibreries i Editorials. L’Octavi Serret, de la Llibreria Serret de Vall-de-roures no podia faltar, amb les lletres al cor, al gran cor que totes li hi caben. Estima els llibres i els seus autors i autores. Gràcies. Dones vida a la literatura dels autors i autores de rius d’aigües dolces i de més enllà.

Glòria Fandos Gracia

diumenge, 26 d’abril del 2009

EXTRA DE SANT JORDI DE “POESIA PER LA PAU”





EXTRA DE SANT JORDI DE “POESIA PER LA PAU”

DE GLÒRIA FANDOS A RÀDIO RÀPITA

Dijous dia 23 d’abril festivitat de Sant Jordi, l’espai poètic de “Poesia per la Pau” de Glòria Fandos, es va fer un petit extra adient a tan tradicional i especial Dia de Sant Jordi, on fem honor a les roses i els llibres.

Es va fer una lectura de poemes, per part de col·laboradors habituals i altres de nous: Rosa Maria, aficionada de les lletres i la poesia, Anna Beltri, psicòloga, ambdues del Centre per a la gent gran VIMA de la Ràpita, Rut de l’Esbart Dansaire Rapitenc, Antonio Miravalles, jubilat i amant de la poesia, Fèlix Rodríguez i jo mateixa.

Els temes del poemes eren de sentiments, d’amor, dedicats al nostre estimat poeta català Martí i Pol, a la població de la Ràpita i a Sant Jordi i a la pintora rapitenca Rosa Gellida. Va resultar un programa ple de sensibilitat i de paraules que destil·laven, sobre tot, pau.
Gràcies a tos i totes que vau participar a aquest petit homenatge de Sant Jordi. Esperem haver arribat al cor de tots els oients, amb la nostra bona intenció de paraules de poesia i de pau.
Un agraïment a l’Ajuntament de la Ràpita, a l’apartat de Cultura i la seva regidora Amparo Pérez, també a l’Hernan Subirats, al control.
El pròxim dia us espero, amb més poesies i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà. Ho podreu escoltar quinzenalment en dijous a partir de les 9 de la nit i també per Internet a radiorapita.com.

dijous, 23 d’abril del 2009

SONRISA EN LOS LABIOS

En mil pueblos viviré,
por mil caminos andaré,
derramaré mi sangre
y sembraré semillas de amor,
pero la lengua de mi madre,
por mucho que el tiempo pase,
jamás he de olvidar.

Me llevó en su seno
me amamanto en su pecho,
me regaló la vida,
el tesoro más preciado.
Una vida, que como todos,
la vivo con esplendor
y la sufro con tristezas,
viendo la luz del sol
y las zarzas de la injusticia.

Pisaré espinas envidias,
de almas que no han de brillar,
sin dolor, sin hacerme daño,
con ojos claros
y un sonrisa en los labios.

Quieren volar como un ave,
o cantar como el ruiseñor,
aspirar el perfume de una flor
en la lejanía...
y no miran a su interior
¿Por miedo a verlo negro,
viejo, seco y vacío?
No encontrar nada,
¿Ni un poco de esperanza?
Por mucho tiempo que pase,
siempre volveré, al pueblo
donde nací...
aunque no tenga familia
ni nadie que me recuerde...

Será siempre en primavera,
como una paloma blanca
con sus alas de poeta,
repartiendo versos, palabras,
volveré a este mi pueblo
que es Samper de Calanda.

Mi vida puede estar aquí
o allá...quien sabe ya.
Las flores podrán ser blancas,
rojas, rosas, amarillas, violeta,
azules, moradas, lila,
mil formas, mil poemas...
Pero los bosques de pinos o robles,
si no los destruye el fuego,
siempre, siempre, serán verdes.


Gloria Fandos Gracia
Festividad de San Jorge, 23 de abril de 2009

SANT JORDI DIA DE LLIBRES I ROSES

El Dia deSant Jordi sempre arriba amb la il·lusió dels llibres, de les roses, de l'amor i l'alegria de la primavera.

La festa del Dia del Llibre té un origen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor i editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho va acceptar i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instituïa "La Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la celebració al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare.

Aquest dia tot Catalunya es vesteix de roses i de llibres.

Als mitjans de comunicació sovint es veu la divulgació d'alguns llibres, que tracten sobre els temes de violència masclista, lacra social. Tots partint de fets reials, que han patit les autores d'aquests llibres, directa i cruament o indirectament. Un dels títols que em va impactar va ser "Descalza por la vida". Autores que de petites havien vist assassinar a les seves mares pels seus pares, tot l'horror que les va marcar per sempre. Una té aquest impacte mental, que va succeir el dia que va fer la seva primera comunió. Ara ho recorda el dia abans del seu casament...i aquest record l'omple de dubtes i de pors... Quasi tots els meus llibres també tenen un toc d'aquest cruent tema. Totes aquestes autores, com jo mateixa, demanem que les dones amb aquests problemes no facin silenci, que denunciïn o que trenquin la relació, amb tota la serenitat que sigui possible, per elles mateixes i per a evitar als seus fills un futur traumatitzat.

Les dones han patit maltractaments al llarg de vint anys o trenta anys... aquest silenci és més punyent que la mort. Demanem a les dones que no facin silenci, ara tenen més recolzament que mai de part de la llei i del govern i també de la societat. Estem en via de progrés i de justícia sortosament. Per una societat de pau i de convivència, de comprensió i amor.

El Dia de Sant Jordi sempre arriba amb la il·lusió dels llibres, de les roses, de l'amor i l'alegria de la primavera. Què bonic sonen aquest desitjos... Els carrers de les ciutats s'omplen de parades de llibres i roses. Els homes més matiners, ja van a comprar la rosa per a la seva estimada, caminen de pressa, porten la rosa a les mans, i la miren amb ulls d'amor, pensant en el goig que li farà a la seva estimada quan li doni. A més, la pressa també és perquè després ha d'anar a treballar, recordem que a Catalunya, tan important que és aquest dia, no és festiu. Contradicció que hi estem acostumats. Les dones, que no treballen fora de casa, cap al mig matí o a la tarda, sortint a mirar i remenar les parades de llibres, buscant les novetats literàries, a gust dels seus marits, o al d'elles... Però no es queden sense portar un llibre al seu estimat. I la il·lusió que ens fa als autors que cada any floreixi un nou llibre. Són les nostres roses perfumades de Sant Jordi, que també esclaten a la primavera. Tradició joiosa que ha de perdurar en el temps. Conrearem la terra i la ment, la bellesa, el perfum i la saviesa i brollaran els fruits que seran les roses i els llibres. I els acariciarem amb les mans i els llavis, amb els fils sedosos i suaus de la pell i la transparència i la claredat de la memòria. Benvingut estimat Dia de Sant Jordi.

Glòria Fandos Gracia

Publicat al Diari de Tarragona el dia 21 d'abril a l'apartat "Linea abierta"

dimarts, 21 d’abril del 2009

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "HOJAS DORMIDAS"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "HOJAS DORMIDAS"

DE GLÒRIA FANDOS A TORTOSA

Acte presidit per JOAN CABALLOL, Regidor de Cultura

i PACO ROGÉ, president de l'AAVV del Temple

a càrrec de FELIX RÒDRIGUEZ president d'Unió de Joves

Lloc: Local AAVV DEL Temple

Dia: Dimecres 22 d'abril

Hora: 7'30 de la tarda


divendres, 10 d’abril del 2009

PRESENTACIÓ DE “HOJAS DORMIDAS” DE GLÒRIA FANDOS AL BARRI DE SANT LLÀTZER





El dia 3 d’abril es presentà el poemari “Hojas dormidas” al Barri de Sant Llàtzer de Tortosa, a la Seu de la seva Associació de veïns.
Es va començar escoltant música de CD, del poema que comença la segona part del llibre, “Poetas remontad el vuelo” musicat al piano per Tomas Simom d’Amposta i cantat per la soprano Alícia Gonzalez.
Acte presidit pel seu president Ramon Valldeperez, i M. Carme Eiximeno de la junta.
A càrrec de la pròpia autora i el President d’Unió de Joves de les Terres de l’Ebre Fèlix Rodríguez.
Ramon va començar amb unes agradables paraules de benvinguda a l’autora i la seva obra, Fèlix va fer una exposició del llibre en tots el seus apartats, i el necessari que són les paraules i la poesia per a la joventut com per a tota la societat en general.
Va seguir un recital poètic per “La Pau de l’Ebre”, del contingut de “Hojas dormidas” per part de tots els participants de l’acte i obert al públic assistent, resultant un ambient distès i agradable.
Acabant amb un refrigeri i brindant, fins al pròxim llibre. Un agraïment especial per al president de l’Associació de Veïns i la Junta per la bona acollida, bona organització i les bones atencions, i al públic assistent i participatiu.

ENTREVISTA A ANTENA CARO PER PACO TAFALLA


El dia 8 d’abril i a les 10’30, dins l’espai El Magazine d’Antena Caro, emissora Municipal de les Terres de l’Ebre, Paco Tafalla em va fer una entrevista, referent a l’últim llibre de poemes “Hojas dormidas”, i la seva trajectòria, i allò que envolta a la típica celebració del Dia de Sant Jordi.
La podeu escoltar a http://www.antenacaro.com, dins de l’espai “Ràdio a la carta”.

LA MEVA PRIMAVERA

Hem començat la primavera, una més, renaix com cada any. Sembla repetida o la mateixa, però sempre és diferent . Aquest any és la meva primavera. Em sento renàixer amb ella. Semblo egoista, però ho sento tot meu i no prenc res a ningú. Aquest sol tan esplèndid, que acaricia, que escalfa suaument el meu cos i la meva ment. La brisa perfumada, delícia dels sentis.

Un aire net que omple els meus pulmons, alenades de vida. Una vida nova i renovada. El riu, amb la seva remor i el corrent de les aigües, lentes pausades, els ports, les pinedes, els carrers, els camins que pujo i baixo. El cel blau, intens i serè. Els ocells que volen lliures, que fan els seus nius a les branques dels arbres que trontollen al vent. Un "bon dia" dedicat als amics, als veïns al sortir al carrer. Tot és meu. Aquesta alegria immensa, que sento, que la puc tocar amb els dits i abraçar amb les mans i els braços. Els ocells fan el seu niu, les abelles , misteri de la naturalesa, fabriquen la mel; les flors obren els seu pètals i desprenen el seu perfum. Gràcies perquè tot és meu.

El fred, l'hivern queda enrere, el dolor i la desesperança.

Gràcies al gran especialista i cirurgià, David Moreta, que m'ha regalat una primavera de vida renovada. Amb un camí llarg , indefinit, per seguir la vida quotidiana de treball, d'escriure, per suposat...de somriure, d'estimar. De viure simplement...sense les més mínimes limitacions físiques. Com tantíssims especialistes de la medicina de tota mena, que dia a dia, regalen tantes primaveres... Arreglen cossos, curen malalties. Salven tantes vides, amb la seva sàvia dedicació, intel·ligència, amb les mans i la ment, el seu cor i la seva humanitat. Aquesta és la cara de la creu de la vida. Avui vull ser egoista i no vull veure la creu. Normalment la veig massa i em fa sofrir, em fa mal. I avui no. Demà Déu dirà. He dit Déu? Si estimats amics i amigues. Avui veig la seva cara, que té mil cares., mil noms, en cada volva de llum que es desprèn de l'Univers. Hi és en totes aquestes persones que regalen salut, vida, amb els seu treball, esforç i suor. Puc dir que tot és meu. Avui, Déu, també és meu. Demà, demà serà un altre dia.

No és que tanqui els ulls a la realitat. Al meu cor, avui, només aflora la il·lusió. No hi ha camí d'espines, només jardins de flors. Roses vermelles i les belleses dels cors. La dolça espera i a la vegada punyent, on s'asseca el meu plor. La llum d'una estrella, del cel m'arriba el seu resplendor, la pluja mulla la terra i tot té nom d'amor.

Publicat al Diari de Tarragona a l'apartat de "Línea abierta" el 6 d'abril de 2009

DIUMENGE DE RAMS

El Diumenge de Rams se celebra per commemorar l'entrada de Jesucrist a Jerusalem. Segons l'Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria, amb gran multitud, alçant branques de llorer i de palmes per donar-li la benvinguda.

És un dia de festa molt arrelat a Catalunya, sempre cau entre el mes de març i abril. També és costum, sobretot els nens i nenes, estrenar vestits, generalment, ja de primavera. Pregant al cel que aquest dia tan especial, Diumenge de Rams, faci bon dia, càlid i assolellat, per lluir la nova vestimenta primaveral, tal com toca.

Abans de la Missa Major es fa un petit recorregut en processó i a l'entrada de l'església es fa la tradicional benedicció de rams de part del capellà.

Aquest dia les esglésies estan tan plenes que els pares i mares, amb la il·lusió de lluir amb els seus nens, com més petits millor, arriben fins al carrer. Han de sortir a la força també, perquè al ser tan petits, no hi ha manera que estiguin en silenci, o criden o ploren.

Les palmes de les nenes són pura artesania, amb fines tires trenades, formant com un farolet, amb unes puntes de palma llises a la part de dalt, on es lliga amb una cinta blanca fent una llaçada preciosa i lluïda. Els nens utilitzen un palmó que és com una simple branca de palmera, però de color blanc com ho són totes, preparades per a l'ocasió, també lligades amb un preciosa llaçada, habitualment, quasi sempre de color blau. Són de moltes mides. Hi ha nens que els sobrepassa el doble de la seva estatura. Van tots bufons i orgullosos. Aquests acaben, la majoria, utilitzant els palmons com escombra, fregant pel terra de l'Església.

No ens oblidem que tant els palmons com les palmes del nens i nenes, van guarnits de caramels i dolços de tot tipus, i no esperen a que acabi la celebració per començar a menjar-se'ls. N'hi ha que els agraden més els que tenen els nens que estan al banc del davant i no es priven d'agafar-los, dissimuladament o no, amb l'inevitable protesta dels seus propietaris, si és que se n'adonen. Aquests ja són una mica més grans. Els més petits, la lluita és dels pares per fer-los entrar en raó. Us podeu fer una idea, si és que no ho haveu viscut. Prop del caos.

El que queda d'aquestes preciositats de palmes i palmons es donen per a guarnir el monument de l'Altar major de l'Església, per celebrar la propera Setmana Santa.

També es porten a casa, com els rams de llorer, i d'olivera per posar-los als balcons i terrasses, per guardar la casa i a la família d'energies negatives al llarg de tot l'any.

A la tarda la famosa processó del Diumenge de Rams, sobretot a Tortosa. Nombroses confraries, el seus components anomenats Vestes, vestits amb unes túniques fins als peus i una gorra que els tapa la cara i acabada a la part de dalt del cap en forma de cucurutxo altíssim, de diversos colors, morat, negre, blanc. La imatge de Jesús muntat al ruc, envoltat de rams. És alegre i emocionant a la vegada.

El primer cop que vaig veure aquesta processó, va ser sobre els anys 60. M'hi van portar uns amics i veïns tortosins, la M. Cinta i l'Antoni, quan vivíem a Lledó. Vaig quedar bocabadada. El més sorprenent va ser la pluja de caramels que venia de tot arreu.

Mai oblidaré aquell Diumenge de Rams a Tortosa ni la meva primera palma, que va ser l'única. Més tard vaig repetir i viure aquesta il·lusió i aquestes experiències amb els meus fills. Amb la mateixa il·lusió, renovada i multiplicada.



Publicat al Diari de Tarragona el dia 3 d'abril a l'apartat "Línea abierta"