FESTA I TRADICIÓ DEL CARNAVAL

El Carnaval és una celebració pública que té lloc abans de la Quaresma Cristiana, sempre al mes de febrer però en diferents dies.. Es combinen diferents elements com disfresses, desfilades i festes al carrer. També té una característica comú com la permissivitat i cert descontrol. La celebració més gran del món és el Carnaval de Brasil. També és molt important el que se celebra a Itàlia, el Carnaval de Venècia. El Carnaval està associat amb menys mesura amb els cristians ortodoxes orientals. Al començament de l'Edat Mitjana l'Església Catòlica va proposar una etimologia de carnaval: del llatí vulgar "carne levare" que significa abandonar la carn. Era prescripció obligatòria no menjar carn tots els divendres , els quals durava la quaresma. Els dies que dura el Carnaval consideraven festa pagana i lúdica, que s'oposaven a la repressió de la sexualitat i a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.

Actualment el Carnaval té una altra cita amb el marketing de vendes, una altra més. Cada any hi ha més afecció o tradició de disfressar-se per participar de la festa, i la venda de vestits de mil estils diferents. Les botigues especialitzades no donen a l'abast. Colles de joves i menys joves es reuneixen per desfilar i participar d'aquesta festa tan alegre i tan estrafolària. També per gaudir de l'espectacle de les desfilades professionals. El més proper, ja el famós Carnaval de Vinaròs. Digne de veure, per cert.

Sobretot els més petits tenen una gran xalera, el disfrassar-se i sortir a desfilar pels carrers del poble o de la ciutat, amb els seus companys i amb els mestres de l'Escola.

També per televisió són notables les desfilades que no ens deixen indiferents, amb la música de samba, el ritme, de ballarins i ballarines, l'explosió de color, la fastuositat del vestits...Volguéssim o no ens impregna la música, l'alegria, el color i la bellesa.

Va haver un temps, no molt lluny encara, sobre tot als pobles, que es va prohibir aquesta celebració per a evitar assassinats, ja que al sortir amb la cara tapada, després no sabien qui havia estat i la justícia no podia aplicar el seu càstig.

Ara per desgràcia, també hi ha assassinats, sense l'excusa de cap Carnaval i a cara descoberta, que la llei els hi caigui amb la justícia que es mereixen.

Gloria Fandos Gracia

Publicat al Diari de Tarragona, secció "Linea Abierta", el dia 23 de febrer de 2009