Els dies són grisos, freds, ens recorden al temps de Nadal. que ja es aquí, el podem tocar amb els dits, el percebem, l'intuïm, com si d'un moment a l'altre comencés a nevar, i els diminuts flocs vinguessin a cobrir-ho tot, d'un color blanc, pur com l'esperança, esborrant la maldat, la mentida, l'egoisme que s'implanta al cor de l'ésser humà, que embruta la societat i desprèn una boirina tòxica que no ens deixa respirar. Fins els carrers ja estan il·luminats, les botigues preparades, volen enfrontar la crisi, que com ja tots sabem, fins a la sacietat, que tots estem submergits. És una crisi econòmica, greu, que més bé és una hecatombe. Però per a la classe social, més bé baixa, treballadora, aquesta crisi és crònica, no ens ve de nou. Per molt que es treballi, si és que hi ha treball, portant una bona administració familiar, no fer vacances, ni celebrar festes, ni despeses extra. El mateix sistema, congelació de salaris, pujada de preus d'aliments, de necessitats bàsiques, no ens deixa evolucionar.
Moltes despeses per a una família, col·legis per als fills, amb tot el que comporta, material escolar, llibres, uniformes, menjador, si els pares no ho poden compaginar amb el treball. Despeses d'Institut, d'Universitat... Vergonyoses pensions. Després de treballar quaranta-cinc anys, les de les vídues, ja grans, amb mancances de salut, malvivint amb una pensió ridícula, en mig de la soledat i la misèria més trista que mai s'havien atrevit a somniar, més bé és un malson. Les seves mans cansades i gastades, s'abracen a la impotència de la realitat més injusta. Però arriba Nadal i els ulls se'ns omplen d'una llum especial. La vida ens mostra la cara i la creu. Mirem al cel, esperant, en el nostre alè, fondre un floc de neu. Naix el Nen Jesús, s'omple de goig el cor, és festa. Després de la resplendor, més tard, el dol. Després la mort, d'aquest Nen, que ara a Nadal naix. I un any més torna Nadal, com una roda que volta per un camí d'esperança. Tot torna a començar. I segueixen l'Estrella els tres Reis d'Orient, recorren la Terra en busca del Nen. El Nen Jesús a nascut a un míser Portal, allà a Betlem, l'egua i el ruc són al seu costat. A Josep i Maria els troben cantant, i els Reis li porten Or, Encens i Mirra i molt més regals...I tots aquest dies tornem a ser nens, tenim Pau i amor...Vull seguir somiant, no voldria despertar...
Glòria Fandos Gràcia (Escriptora)
Tortosa (Tarragona)
Publicat a
- El Diari de Tarragona, secció Línea abierta, el dia 13 desembre de 2008
- Diari El Punt, secció "Lector Escriu", el 15 de desembre de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada