dissabte, 27 de desembre del 2008

DOS-CENTS ANYS DEL DIARI DE TARRAGONA


Un aniversari digne de ressaltar. Diari fundat en un any significatiu, en 1808 que comença la guerra de la Independència, on els diaris eren molt importants per a informar al poble de les vicissituds i congruències concretes de la batalla, per crear una certa tranquil·litat als ciutadans. Aquesta es la creu de la informació i de la Historia, les guerres, que sembla que ho marquen tot, per desgràcia. També hem de mirar la cara de la vida, notícies bones i èpoques de pau.

S'acaba l'any, i ja m'estava despistant. L'any que entrem ja no seran dos-cents anys, sinó dos-cents un anys, ja no és número rodó, i ja no faria tanta gràcia felicitar. Felicitats. Són molts anys de supervivència. Segur que pocs diaris han aconseguit aquesta trajectòria. Un Diari que ha viatjat a través de la Història, per una societat que ha anat canviant, que ha anat evolucionant, que moltes generacions l'han vist reflectida en les seves pàgines. Èpoques en que la gent era analfabeta, excepte les classes socials altes. En altres temps, als pobles, només sabien llegir el capellà, el metge i el mestre. Els diaris, segons a quins llocs, eren invisibles. No arribaven. Fins no fa molt de temps els diaris només el llegien els homes. Les dones no tenien temps o no els interessava. Jo mateixa fins fa poc més de deu anys, els diaris eren uns mitjans de comunicació escrita, on les seves pàgines grises eren monòtones i avorrides, absents de color, que dóna llum i alegria a la vida. Però quan vaig conèixer el Diari de Tarragona, me n'adono de la meva equivocació. Un diari proper, familiar, notícies del nostre entorn, interessants, d'actualitat. Em va despertar la meva vocació de periodista i escriptora que encara espurnejava a les neurones i al cor, que el pas del temps no havia aconseguit apagar del tot, era una cendra que encara conservava la força i el caliu de revifar. Enviava escrits, cròniques, articles, i fins i tot poemes, que publicaven al Diari, i em feia sentir més viva, com si la meva existència fos més real, més tangible, despertant aquesta il·lusió d'expressar-me lliurement sota el meu punt de vista d'entendre la realitat, tant la pròpia com l'aliena, la de la societat que ens envolta.

Estava de director el senyor Antoni Coll i Gilabert, que li agraeixo enormement les atencions per les meves publicacions. Han passat altres directors, però el senyor Coll encara està com responsable de redacció. Ens imaginem que darrere d'un diari hi ha un magnífic equip, un gran treball, uns grans professionals. Enhorabona per arribar a dos-cents anys de vida del Diari de Tarragona, per molt anys més, i que tots ho veiem. Personalment, un agraïment molt especial, molt extens, perquè ha estat el Diari que m'ha ajudat a obrir els ulls, a estimar un diari que és com un amic, que em dóna horitzons de comunicació, d'informació, on també tinc una finestra oberta per a expressar les meves dèries, que poden ser compartides o no, però això és la llibertat que fa palesa aquest Diari. Amb tota la meva admiració i gràcies per existir.

Glòria Fandos Gracia

Publicat al Diari de Tarragona el dia 23 de desembre a l'apartat "Linea abierta"


dimarts, 23 de desembre del 2008

Poemes de Nadal

NAVIDAD ETERNA

Aromas de púrpura y escarcha

se respira al despertar la mañana,

después de una noche estrellada y fría,

el Niño Dios ha nacido

y entre la suave paja

ha abierto sus ojos a la vida,

y lo acunan los amantes brazos

de José y de María.

Nueva Navidad nos envuelve al alba,

la Navidad serena retorna un año más,

cuando se aleja el entristecido

y pálido otoño, y espera,

como siempre otra primavera

con sonrisa de esperanza.

Lluvia de palabras en un desierto de nieve,

sobre arenas blancas y sentimientos perdidos,

como la sociedad insensible e inerte,

el Niño ha nacido entre las estrellas

errantes que brillan en el cielo,

y en los montes de pinos resecos y fríos,

de corazones y almas que mienten,

y mentes que no piensan

ni sienten...


TORNA NADAL

La gebrada em cobreix

les mans...

Són els cors ferits

famolencs d'amor

que habiten la Terra

i abracen el Nadal,

que torna a ser aquí,

dolça espera,

com la cita anual

de la primavera...


Glòria Fandos Gracia

Feliç Nadal i pròsper Any Nou 2009


dissabte, 13 de desembre del 2008

“HOJAS DORMIDAS” DE GLORIA FANDOS A LA BIBLIOTECA DE TORTOSA






Fantàstica presentació del poemari “Hojas dormidas” el dia onze de desembre a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa a les 7’30 de la tarda. Després del toc de música, amb C.D., del poema “Poetas remontad el vuelo”, guanyador del premi internacional a Irlanda l’any 2001, inclòs en el llibre, musicat per Tomàs Simon d’Amposta, al piano i cantat per la soprano d’Alícia González, la senyora Irene Prades, directora de la Biblioteca, va donar entrada al acte, amb unes paraules de benvinguda i satisfacció. Varen presidir l’acte, el Regidor de Cultura Joan Caballol i l’Alcalde Ferran Bel. Malgrat el dia tant complicat que va tenir, amb la visita dels prínceps Felip i Letícia al matí, i que a les vuit havia d’assistir a un acte molt important del nomenament de fill predilecte, pòstum, a Joan Cid i Mulet, el senyor Bel no va deixar d’assistir a la presentació del meu llibre. Em va dedicar unes paraules entranyables i d’admiració cap a la meva producció prolífica literària, molt arrelada a Tortosa, i també personalment em considerava una autèntica tortosina. Va recordar, ja que venia al cas, que havia guanyat el premi de narrativa de Joan Cid i Mulet, l’any 2001, i m’animava a seguir per aquesta trajectòria d’escriure. El senyor Caballol va mostrar una gran satisfacció en acompanyar-me submergit en la sensibilitat de la poesia popular i les paraules que donen sentit al viure del dia a dia, que és tan important.


Entre el privilegiat públic, també hi eren les regidores Merixell Roiger, Consol Cordero i el director de la Veu dels Jubilats Daniel Vidal.
L’obra va ser presentada magistralment pel poeta tortosí Josep Ma. Franquet, director de la U.N.E.D., qualificant el poemari com excel·lent, comparant alguns estils com al de Machado i altres famosos poetes, també destacant la modalitat poètica del sonets i Madrigals, i la poesia lliure.





A continuació, es va realitzar el recital poètic per “La Pau de l’Ebre” amb poemes del contingut del llibre “Hojas dormidas”. Varen participar Pepi Borrás, Ma. José Roca, Josan R.F., Rodri Sebastià, Fèlix R. Fandos, la pintora Rosa Gellida de la Ràpita, autora de la portada del llibre, i també Joan Caballol. Josep Ma. Franquet i jo mateixa, que surava en un núvol, en tan bona companyia i tantes atencions. Gràcies a tots i totes de tot cor i fins el pròxim llibre. I com ja som a Nadal, vàrem acabar la festa amb la dolçor al llavis, menjant torró i brindant amb cava, pel Nadal, per la poesia i per la Pau...







Glòria Fandos Gracia

Tortosa (Baix Ebre)

dimecres, 10 de desembre del 2008

TOQUEM EL NADAL AMB ELS DITS


Els dies són grisos, freds, ens recorden al temps de Nadal. que ja es aquí, el podem tocar amb els dits, el percebem, l'intuïm, com si d'un moment a l'altre comencés a nevar, i els diminuts flocs vinguessin a cobrir-ho tot, d'un color blanc, pur com l'esperança, esborrant la maldat, la mentida, l'egoisme que s'implanta al cor de l'ésser humà, que embruta la societat i desprèn una boirina tòxica que no ens deixa respirar. Fins els carrers ja estan il·luminats, les botigues preparades, volen enfrontar la crisi, que com ja tots sabem, fins a la sacietat, que tots estem submergits. És una crisi econòmica, greu, que més bé és una hecatombe. Però per a la classe social, més bé baixa, treballadora, aquesta crisi és crònica, no ens ve de nou. Per molt que es treballi, si és que hi ha treball, portant una bona administració familiar, no fer vacances, ni celebrar festes, ni despeses extra. El mateix sistema, congelació de salaris, pujada de preus d'aliments, de necessitats bàsiques, no ens deixa evolucionar.

Moltes despeses per a una família, col·legis per als fills, amb tot el que comporta, material escolar, llibres, uniformes, menjador, si els pares no ho poden compaginar amb el treball. Despeses d'Institut, d'Universitat... Vergonyoses pensions. Després de treballar quaranta-cinc anys, les de les vídues, ja grans, amb mancances de salut, malvivint amb una pensió ridícula, en mig de la soledat i la misèria més trista que mai s'havien atrevit a somniar, més bé és un malson. Les seves mans cansades i gastades, s'abracen a la impotència de la realitat més injusta. Però arriba Nadal i els ulls se'ns omplen d'una llum especial. La vida ens mostra la cara i la creu. Mirem al cel, esperant, en el nostre alè, fondre un floc de neu. Naix el Nen Jesús, s'omple de goig el cor, és festa. Després de la resplendor, més tard, el dol. Després la mort, d'aquest Nen, que ara a Nadal naix. I un any més torna Nadal, com una roda que volta per un camí d'esperança. Tot torna a començar. I segueixen l'Estrella els tres Reis d'Orient, recorren la Terra en busca del Nen. El Nen Jesús a nascut a un míser Portal, allà a Betlem, l'egua i el ruc són al seu costat. A Josep i Maria els troben cantant, i els Reis li porten Or, Encens i Mirra i molt més regals...I tots aquest dies tornem a ser nens, tenim Pau i amor...Vull seguir somiant, no voldria despertar...

Glòria Fandos Gràcia (Escriptora)

Tortosa (Tarragona)

Publicat a

  • El Diari de Tarragona, secció Línea abierta, el dia 13 desembre de 2008
  • Diari El Punt, secció "Lector Escriu", el 15 de desembre de 2008

ELS REIS D'ORIENT


ELS REIS D'ORIENT

Segueixen l'Estrella

els tres Reis d'Orient,

recorren la terra

recercant el Nen.

Jesús a nascut

a un míser Portal,

l'egua i el ruc

són al seu costat.

A Josep i Maria

els troben cantat,

ja gran alegria

i els Reis li porten

valuosos regals.

Glòria Fandos

Feliç Nadal i Bon Any

dimarts, 2 de desembre del 2008

PRESENTACIÓ A TORTOSA


La presentació del llibre "HOJAS DORMIDAS" de Glòria Fandos tindrà lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa, dijous 11 de desembre a les 7 de la tarda, acte presidit per Ferran Bel, Acalde de Tortosa i Joan Caballol Regidor de Cultura, a càrrec del poeta tortosí Josep Maria Franquet, amb recital poètic per "LA PAU DE L'EBRE" amb un toc de música per començar i un vi d'honor amb aperitiu per acabar.

dilluns, 1 de desembre del 2008

EL LLIBRE “HOJAS DORMIDAS” DE GLORIA FANDOS A LA LLIBRERIA SERRET




El dia feia cara de diumenge, i anava vestit de festa, el cel ens regalava la més pura blavor, el sol era una estrella que ens acariciava la mirada i ens il·luminava el camí. Dia trenta de novembre, matí fred d’hivern i paisatge de primavera. Viatge tranquil i carretera serena. Ens dirigim a la població de la Franja Vall-de-roures, on Octavi Serret, de la Llibreria Serret ens esperava, amb el seu tràfec de sempre, amb l’entusiasme i la il·lusió que el caracteritza. Li portàrem una quantitat de llibres que no ens cabíen als braços, “Hojas dormidas”, amb un contingut de quasi dues-centes pàgines de poemes, poemes a grapats, triats i escollits amb el cinc sentis, poemes especials, que més bé són micro contes, d’experiències personals i de sentiments, agafats i cedits, també a grapats i amb molta sensibilitat, del nostre entorn, de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà. Les “Hojas dormidas” despertaren i aixecaren el vol, com ocells en busca de la llibertat, o d’ullals d’aigües fresques i dolces, com les dels “Ullals de Baltasar”, preciosa pintura de Rosa Gellida de la Ràpita, que il·lustra la seva portada. Com a primícia, des de la Llibreria Serret, llibres a grapats que acariciaran unes mans i delectaran la ment del seus lectors.

En el transcurs del matí a la llibreria Serret gaudírem de la màgia, de l’ambient únic, com ja sabeu, que es respira entre llibres i gent admiradora de les lletres al paper. Conèixer gent nova com l’escultora Emilia Carbó. Un fons musical del poema “Poetas remontad el vuelo, premiat a Dublin el 2001, que conté el llibre, i musicat per Tomás Simón d’Amposta, al piano i cantat per Alícia González, intercalant la signatura de llibres i la recitació de poemes de l’autora. Gràcies una vegada més al dinamitzador cultural i amic Octavi Serret, tant de la meva humil producció literària, com de les més importants editorials de tota Espanya i els seus corresponents escriptors i escriptores. “Hojas dormidas” obre les seves pàgines, els seus fulls, veu la llum per primera vegada a la llibreria Serret de Vall-de-roures, amb projecció cap a les Terres de l’Ebre i Aragó. Gràcies Octavi Serret, per un altre matí de joia a la teva llibreria. Per molt anys, i per més llibres...

Glòria Fandos Gracia