POEMA ACRÒSTIC (1)
Al corrent del riu naveguen els teus somnis,
L'aigua cristal·lina és com un espill,
Ballen els teus pensaments i són testimoni,
El teu amor canta a la seva remor totes les nits,
Reflecteix la lluna plena, tènue claror,
Tastes aquestes aigües que són la vida.
Grans silencis t'envaeixen el cor,
Universos en una flor que estima
I vols envoltar-te de paraules i mots,
Universal essència que a l'ànima s'endinsa.
Glòria Fandos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada