dissabte, 31 de maig del 2008

Adeu mes de maig

ADEU MES DE MAIG

Adéu mes de maig, el mes de les flors, del començament de la primavera, de la tebiesa del sol, que acaricia la nostra pell. El mes de Maria que tant recordo a la meva llunyana infantesa, aquella escola, aquelles mestres, tan recordades i estimades. Em sento de vegades atrapada en un passat, que mai recuperaré, però que sempre romandrà en el meu pensament. El principi d'una educació que et marca la vida quasi per sempre. Record de molta gent important de l'entorn, que han passat pel meu costat, un tros de la seva vida, que ha marcat la meva, i tot queda enrere, guardat al cor amb una dolça mirada. De seguir endavant i de viure, participar a la universitat del dia a dia, de esperances renovades, un mes màgic que marca la existència d'una manera especial. Mes de maig, també de pluges, esperades i desitjades, omplint els rius, apagant la set de les terres, de la justícia que es començava a posar en perill, ja sabem que sempre hi està, però aquest cas per la falta d'aigua. Adéu adorat mes de maig, mes de la llum, del color, de l'amor...Has passat tant fugisser, tan apresa, com així passa la vida, com un llamp a la tempesta. I vindran altres mesos de maig, altres primaveres i més pluges, amarant la terra i els cossos d'aigua dolça, que núvols hi són plens, que distrets ens miren des del cel...on la Verge Maria del mes de maig, amb la seva corona brillant feta d'estels, ens abraça, ens acompanya, la seva llum desprèn vida i pau.


El riu a vessar

EL RIU A VESSAR

 

El riu a vessar les vores,

sobreïx de felicitat,

la pluja somriu

i cau amb força el cel,

acaricia i besa les herbes,

grogues i verdes,

 amb els seu cabal

d'aigua terrosa...

Color de blat a l'estiu

que espera la sega,

la seva mort,

 per donar vida.

 

L'aigua del riu,

 corre, salta, amuntegada,

com una multitud de gent,

amb veus i remor de melodies,

alegres i dolces,

atabalada i contenta,

com sortint d'una presó,

fugint de la melangia

on eren atrapats,

entre les resseques pedres

i sorra de foc,

d'una mort impregnada

de conformisme,

 feta d'impotència

i monotonia impresa.

Corren apressa el seu camí,

cap a l'horitzó de la llibertat,

omplint-se el cor

i les mans, de fruits

i de primavera.

El riu majestuós

 passarà per la Ribera,

pels camps d'arròs,

es trobarà amb els seu amant,

el mar...també fet d'aigua,

i es fondran els seus llavis,

amb barreja de sabors

salat i dolç.

Més tard, entre els núvols,

s'escapa una resplendor

de sol, i l'aigua desprèn,

reflexos d'or.

 

Glòria Fandos Gràcia



Cuenta NARANJA. 5%TAE durante seis meses. Con tu dinero siempre disponible.

dijous, 29 de maig del 2008

Nueva ley

LA NUEVA LEY

La nueva ley que ha puesto el gobierno, para proteger más a la mujer esta muy bien, eso no quiere decir que lo haga, pero es buena la intención, para avanzar en el camino de justicia para la mujer. Que haya hombres que se quejen de esta ley, porque se creen perjudicados, son unos empedernidos machistas y unos egoístas, quieren que las mujeres, como siempre, pasen por el tubo.

Déjense de Constitución ni de zarandajas. "muy señores míos". Algunos hasta dicen que " les gustaría ser mujer", que sarcasmo, pues si que protege esa ley a las mujeres, no se ve por ningún lado, ese supuesto privilegio. Se apoyan en que "La mala leche y la maldad" , que esa frase es muy de" hombres", por cierto, ya que la mujer, cuando tiene leche la utiliza para alimentar a sus hijos. Revisen los hechos de la Historia, en el pasado y en el presente, sean cuerdos, no desvaríen...Su madre es una mujer, sus abuelas, sus bisabuela, fueron mujeres...Y Dios, si es que lo hay, puede que también sea una mujer.

Gloria Fandos Gracia


dilluns, 26 de maig del 2008

prólogo

PRÓLOGO:

 

 

 Para mí, prologar este libro de poemas de Gloria Fandos Gracia es un auténtico placer.

 

 Tiene Gloria un cariño muy especial por las costumbres, las personas y el territorio que la vieron nacer…Samper de Calanda, el Viejo Tren, el majestuoso río Ebro, las tierras del Delta y, sobre todo, sus gentes.

 

 Es una poetisa pegada a su tierra, autodidacta y humilde, austera y sensible y todo ello se percibe en la lectura íntima e intimista de sus escritos, llenos, a un tiempo, de ternura, tristeza a veces, melancolía y sabiduría propia de su experiencia vital.

 

 Gloria deja en el día a día de su poesía la finura de su tacto con el medio natural pero, sobre todo, con las gentes que la rodean. Así queda plasmado en este libro y así se recoge para el deleite y disfrute de quienes, desde su propia sensibilidad, comparten el modo de sentir y evocar las vivencias que Gloria plasma en sus poemas.

 

Andorra (TERUEL), Mayo de 2008.

 

Isidro Guía Mateo.

 

 



Gastamos menos para darte más ibanesto.com

Dia de pluja

DIA DE PLUJA

 

Cel gris, de penombra clara, dia plujós, tranquil,

una pluja fina, monòtona i serena,

cau plàcidament sobre les teulades, els carrers,

els camps...On veig passar el diumenge

darrere els vidres, també esquitxats

per les gotes d'aigua, que em saluden

i acompanyen aquesta soledat,

que no es desprèn de mi, que m'abraça.

Aquest dia de diumenge plujós, no és trist,

porta esperança i riquesa, els rius somriuen,

les praderies i les muntanyes canten himnes d'alegria,

la mar està contenta i riallera, i les ones juguen,

com a criatures entremaliades que desperten,

la riquesa, la vida i la pau ens espera,

amb aquest pluja, reparadora i desitjada,

que alimenta totes les primaveres.

 

Glòria Fandos Gracia

 

 

 

 



Gastamos menos para darte más ibanesto.com

diumenge, 25 de maig del 2008

Matí que es pentina

MATÍ QUE ES PENTINA

Arriba el matí, somnolent, despentinat,

encara adormit, s'estira entre núvols,

llits de matalassos tous i blans,

de llençols blaus i coixins blancs,

desperta, obre els ulls, i amb les mans

es pentina els cabells que són raigs de sol,

que donen llum al dia, que l'espera,

amb promeses d'amor que es faran realitat

i amb alegria compartiran l'experiència

de donar vida i existir...

La llarga cabellera del matí ja està pentinada,

i els seus cabells que son llum de sol,

acaricien la Terra, que és un formigueig

de persones, que treballen i s'il·lusionen,

gronxen les pinedes, els arbres i les herbes,

les aus obren les ales i volen lliures,

les abelles pul·lulen per les flors,

de romaní, farigola i espígol,

ens regalen la dolçor de la mel,

aliment de riquesa per als llavis i la ment.

Gràcies al matí que pentina i espargeix,

per la Terra, farcida d'aigua i cel,

la finesa dels seus cabells, fets de raigs de sol.

dijous, 22 de maig del 2008

El poema més dolç

EL MÉS DOLÇ DELS POEMES

El més dolç dels poemes

voldria escriure aquesta nit,

quant el dolor més fort

m'està oprimint el cor,

una opressió nefasta

m'està ofegant el pit.

A aquesta terra de tristesa

plantaré les més boniques flors,

creixeran a un racó profund,

despendran els més bells colors,

intensos perfums que em portaran

el teu record, acariciat

pels dits de seda que naixeran del cor.

Dolços poemes d'encís que espargiré al vent,

i arribaran al teu cor, encara que siguis lluny,

no sé on ets, has fugit tan apressa

i no m'has esperat...

Un poema dolç vull escriure aquesta nit,

el dolor serà lluna, la pena estrelles,

la impotència i la maldat, la transformaré en un jardí,

a vessar de flors, roses, clavells, gessamins,

i en camps de blat daurats, plens de roselles,

i les teves mans escriguin als meus llavis,

un vers, on caben tots els poemes,

totes les primaveres, somiaré

amb el teu amor, el poema més dolç...


La dona sempre ha de pagar els plats trencats?

És una frase molt popular, podem dir vulgar, com vulgueu, però defineix perfectament la rèplica que hem de fer, davant les opinions que es vénen divulgant als mitjans de comunicació escrita, a l'apartat de cartes, concretament un escrit de la mateixa persona. Els directors , encara que no tots, utilitzen les opinions dels lectors per fiançar les seves pròpies idees, si és així ho publiquen, si no, doncs a la paperera. Donant una idea equivocada d'allò que en realitat pensa la gent, en general, creant una atmosfera no real de la situació.

Darrerament s'han publicat alguns escrits realment ofensius per a la dona, per alguns homes, de vegades també ho fa alguna dona, que ja és prou vergonyós. El millor és no sentir-te al·ludida, perquè com deia la meva mare, "la millor bufetada es callar, ignorar, la total indiferència", però hi ha temes en els quals no es pot es pot callar perquè " qui calla atorga" i seria donar-los-hi la raó, i el pitjor és que es creuran que la tenen, donant peu a créixer una situació falsa. Estan en contra de la nova Llei del senyor Zapatero de més protecció a la dona en els casos de violència i maltractaments, quan s'hauria de prevenir i no arribar a tal cruel situació, els homes també volen aprofitar-se d'aquesta llei basant-se en la igualtat. Que es vegi la clara realitat, no vulgueu emmascarar les coses. Les dones no maltracten als homes, ni els assassinen, mai. Quan al costat de casa teva veus que trauen una taüt, dins va un cos de dona morta, sense vida, el seu ex marit o ex company sentimental, l'ha mort, li a pres tot allò més valuós que tenim, la vida...I es veu per la T.V aquesta tragèdia massa cops. I encara tenen el sarcasme de protestar, i que els mitjans de comunicació els donin veu, ja sabem que no hi ha de justícia. Hi ha massa persones a aquesta societat que no és justa, les persones són injustes, falses, hipòcrites, i tot això forma una societat? Homes que ataquen a les dones dient que utilitzen als fills com a ferramentes per traure'ls els diners, es monstruós, inconcebible, no saben ni ser pares...La gran vergonya està servida, pederastres, paidòfils, violadors, assassins...Què penseu que les dones han de seguir pagant els plats trencats? Que les dones han de ser les vostres serventes i utilitzades comdraps de llençar per al vostre servei sexual? Aquestes dones ja existeixen, per desgracia, i per vergonya, no confongueu els termes. Una mica més de seny, per part dels homes, menys egoisme i penseu en el bé dels vostres fills. Les dones posen pau pagant amb les seves vides, i la pau aconseguida amb aquest preu és massa cara. La llei ha d'actuar durament amb tots aquests delits tan horrorosos, comesos tant a dones com a nens i nenes. Seria un camí per començar a acabar amb aquesta xacra, que massa gent n'és còmplice. Ha de ser perseguida i denunciada, per poder avançar per una societat més humana i justa.

divendres, 16 de maig del 2008

DESPENJARÉ ESTRELLES

Despenjaré un grapat d'estrelles del cel,

per guarnir un vestit que em cosiré

amb fil d'or i agulla de plata,

per anar al ball, a la festa d'un poble petit,

a la plaça major, guarnida amb paperets de colors,

que es gronxaran amb el suau vent,

i al caliu de la música dansaran,

enllaçades les mans,

tots els cors enamorats.

Esperaré la nit més fosca i serena,

quan els estels estiguin més contents

i la seva llum sigui més brillant.

Em faré un vestit de princesa,

jo seré una princesa d'un conte de fades,

per fora i per dins, somriurà

la meva sang i la meva pell,

i a través dels somnis fets realitats,

recercaré aquella albada de primavera,

els ulls d'il·lusió d'aquell amor,

que dorm en el meu passat,

enyorat i somniat, i que despertarà

quan pels carrers de la meva ment

es faci present la claror del sol.

dissabte, 10 de maig del 2008

PRESENTACIÓ DEL POEMARI LLUM DE TARDOR A AMPOSTA

PRESENTACIÓ DEL POEMARI LLUM DE TARDOR A AMPOSTA

(DISCURS)

Començarem amb música, “Enyor” i “Eternitat” són dos sonets inclosos al poemari, musicats per Tomàs Simón Plazas d’Amposta i cantats per Alícia González.

Bona nit a tothom, gràcies autoritats, Regidora de Cultura senyora Mari Mar Panisello, per acompanyar-me i presidir l’acte, gràcies a l’amic i company Albert Guiu de Flix, escriptor i professor de llengua i literatura Castellana i autor del pròleg, gràcies per presentar-me el poemari. En Albert vàrem coincidir l’estiu passat en una antologia de narracions, titulada “Estius a l’Ebre” editada per Aeditors, compartida amb 20 escriptors més de les de les terres de L’Ebre. Per a mi un gran honor compartir narracions amb tan bons escriptors i escriptores, com el mateix Albert Guiu, Josep Igual de la Ràpita que ens acompanya avui al públic. Amb Albert tenim comunicació per Internet, per compartir el Blog de Serret de la llibreria de Val-de-roures, en el qual publiquem temes literaris, narracions, poemes... Bé, i vaig gosar preguntar-li si em podria fer un pròleg per a un poemari que anava a publicar, la majoria dels poemes meus ja els coneixia pel blog, i de seguida vaig tenir el seu escrit enviat per correu electrònic. Més endavant li vaig preguntar, si no és massa demanar, ja que el poemari té el teu pròleg, triar el lloc on me’l vols presentar: sense dubtar em va contestar que a Amposta. Llavors, vinc a Amposta a demanar hora, i abans de Sant Jordi no podia ser, i vam acordar el 9 de maig... En aquell moment estava pendent de contestació del Consell Comarcal del Montsià, dins de l‘abril... Amb Josep Igual de la Ràpita, que hem tingut relació per col·laborar moltes vegades a l’espai poètic que faig a Radio Ràpita, també em feia il·lusió que em presentés el poemari, em va dir que me’l voldria presentar a Amposta, i bé, me’l va presentar el dia 16 d’abril al Consell Comarcal, però a Amposta... Que té Amposta que tots hi volen presentar els seus llibres? Amposta és especial, la bona acollida per a tothom, en aquest cas així ho he pogut comprovar una vegada més.

Penso que la poesia està més viva que mai, la societat l’accepta cada cop més, hi és als nostres cors, a la nostra ànima, ajuda a llevar les presses, l’estrès, que ens envaeix, qui més que menys a tots, ens ajuda a viure apressa, però en més calma i ens ajuda a escoltar al nostre cor...

Es una gran satisfacció presentar a Amposta aquest petit llibre de poemes, és com un fill que presento en societat , i molt ben acompanyada, compartint presentacions, amb l’amiga Francesca, amb la gran novel·la, Cor de Llop, com totes les que fa, amb la Ma. Josep Margalef, que li presenta, perquè compartir és caminar, enriquir-te, créixer...

Jo a la tardor de la meva vida, no és que m’hagi aparegut l’afecció per escriure, ha estat un renàixer del meu fil d’inspiració, ja que el naixement fou a infantesa i adolescència, el fil d’inspiració el vaig deixar aparcat, oblidat, però no mort, per suposat. Però com a dona tenia assumit el meu paper, i la classe social que em va tocar viure, un ofici per a compaginar amb la família, casar-te que semblava un deure o una obligació...i emprenc la lluita de treball, de portar una família, uns fills endavant amb il·lusió de superació, i com a única filla dona, tinc cura dels pares, germà...i després de quasi 30 anys, me n’adono que havia donat tant de mi, que sembla que m’havia desintegrat, que no existia, era com una closca buida...tota la meva energia l’havia donat al meu voltant, a la meva família, i ara fa uns 18 anys que amb aquell fil d’inspiració, tan llunyà, de poemes i de paraules em vaig començar a omplir i a recompondre i a renàixer la inspiració literària...i uns petits estudis que vaig fer quasi d’amagat... perquè tampoc estava ben vist, veient una realitat de tristesa, i una mica torno a recuperar la identitat que semblava perduda. La afecció o l’ofici per les lletres, i més a les dones, estava considerada com una cosa frívola, ja en l’època de la Mercè Rodoreda, (ara que se celebra el centenari del seu naixement) abans de la guerra, que als 23 anys ja havia escrit 3 novel·les, i molts anys després, encara no estava ben vist que es dediquessin a la literatura i a escriure, fins i tot ara encara hi ha sectors de societat que troben frívol que les dones, que encara que només per afecció escriguin, quan és l’afecció més elevada i digna, i més bonica, t’obre el pensament, et fa més lliure... Jo he tingut suport de gent jove...de l’edat del meu fills i altres...això vol dir que les coses estan canviant, poc a poc però s’està millorant. Gràcies a l’amiga i pintora rapitenca Rosa Gellida per il·lustrar la portada del llibre, és un bonic racó de les nostres terres. Gràcies a tots una vegada més, autoritats, amics, companys, i tot el públic present, espero que us agradi aquest poemari, i fins al pròxim llibre...que us avanço que ja és imminent, però que ja no dic res més... L’estrella és “Llum de tardor” ara per ara.

Fins al pròxim llibre

Entranyable presentació a Amposta

Dia 9 de maig, a les 8 de la tarda i a la sala d'adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, gaudírem de les magistrals presentacions de Ma. Josep Margalef, d'Amposta, professora de llengua i literatura Catalana de la novel·la "Cor de llop" de Francesca Aliern, consolidada escriptora nadiua de Xerta, molt coneguda arreu de les Terres de l'Ebre i de més enllà, i la d'Albert Guiu de Flix, professor de llengua i literatura Castellana, escriptor i autor del pròleg del Poemari que presentava "Llum de Tardor" de Glòria Fandos, la sotasignant. Acte presidit per la senyora Ma. Mar Panisello, Regidora de Cultura, i amb les bones atencions de la senyora Joana Serret, directora de la Biblioteca.

Amb el caliu de la literatura, amb l'ambient càlid de paraules, d'història, de versos, amb un públic privilegiat amant de les lletres de la nostra terra. Acompanyats per la pintora rapitenca Rosa Gellida, autora de la il·lustració de la portada del poemari.

Envoltats per un ambient màgic, entre llibres, que expectants ens miraven en silenci, un silenci carregat de força, una força callada, només percebuda per la sensibilitat que surava, que es desprenia dels cor i de les ànimes dels que hi érem en aquell moment, ocupant un espai absolutament nostre i de ningú més. Llibres amb portades acolorides i grises que, amb el seu silenci, parlaven... Semblava que no deien res, i a la vegada ho deien tot... La pluja, fora es feia present. Plovia a bots i barrals. A la fi, l'aigua tant esperada, solucionarà els problemes de la sequera, que tant d'enrenou i tanta preocupació ens està portant darrerament. Omplint els rius d'aigua, riquesa tan imprescindible per a la vida. Els rius de la inspiració, també necessaris, com a llum per a fer-se pas a les tenebres de la ment.

divendres, 9 de maig del 2008

UNA VIDA AL COR

Pell de nadó,

feta de besades

i carícies tendres,

podies ser res

i ho ets tot...

una vida que creix

dins del meu cos,

un cor que batega

junt al meu cor.

Miracle gran, senzill

i fràgil com el cristall,

obriràs els ulls,

i la teva mirada

serà el meu mirall.

Que gran és ser mare,

que gran és un fill.

Com el sol

que travessa els núvols,

per un cel

coronat d’amor...

i tot és llum,

i tot es blau.

Poema dedicat a Dia de la Mare, inclòs al llibre "Al Vent de l'Ebre", que el podeu trobar, entre altres llocs, a la llibreria Serret de Vall-de-roures. El vaig recitar el dia 8 de Maig en el programa de Ràdio Ràpita "Poesia per la Pau".

dijous, 8 de maig del 2008

programa 48 Ràdio Ràpita

PROGRAMA Nº 48 PER A RÀDIO RÀPITA

Bona nit estimat oients, amics, amigues, una vegada més amb vosaltres Glòria Fandos amb el programa poètic "Poesia per la Pau", que s'emet quinzenalment desde els estudis de Ràdio Ràpita, situats al segon pis del seu Ajuntament, amés de poesia us trobareu temes d'actualitat, literaris, humans, manualitats, mèdics, musicals...Gràcies a la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita, vaig començar amb Josep Pitarch, després Ràpita Balaguer i ara l'actual regidora de Cultura Amparo Pérez, gràcies a tots i als que hi venen a col·laborar, per fer més nostre aquest espai, però també obert a tothom, de les nostre terres i de més enllà. També ho podrem escoltar per Internet a radiorapita.com.

Recordarem el Dia de la Mare i recitaré el poema titulat "Una vida al cor " del meu llibre al vent de l'Ebre"

Avui tenim com a convidada al la senyora Josefina Benesa, que ens ha ficat en contacte l'amiga comú Pilar Zaragoza, que un altre dia ens acompanyarà a aquest espai poètic les dues de la Ràpita, i amants de la poesia i les paraules..

Bona nit Senyora Josefina.

Com he dit vostè és escriptora?
Què escriu?
Des de quan escriu?
Li agrada més la poesia?
Quant fa que escriu?
Escriu per afició?
 Què escriu?
Ha publicat alguna poesia en alguna revista, antologia?
O té algun llibre publicat?
Pensa publicar més endavant?
Ara, ens ha portat, alguns poemes.

Ens pot llegir o recitar algun?

Bona nit senyora Josefina, gràcies per acompanyar-nos, a aquest espai poètic, ha quedat curt, un altre dia ens acompanyarà per delectar-nos amb les seves paraules, les seves poesies. Gràcies una vegada més.

Ara us dedico el poema" Buidesa" del meu nou llibre de poemes "Llum de Tardor" que es va presentar "Al Maset, aqui a la Ràpita" amb un gran èxit, per la Regidora Amparo Pérez i apadrinada per Ma. Josep Margalef, professora de Literatura Catalana., i acompanyada per Rosa Gellida, pintora de la Ràpita, autora de la portada del poemari, gràcies una vegada més.. "Buidesa"

Amics i amigues oient, us espero d'aquí quinze dies, amb més poemes i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà, bona nit i us espero, no em falteu.

8 de maig de 2008


 

diumenge, 4 de maig del 2008

La vida s'apaga

LA VIDA S'APAGA

La vida s'apaga,

el camí s'acaba,

arriba al final.

El riu continua passant,

sense pressa, sense pausa.

El meu cor batega,

no descansa...

No m'abandona.

Encara que la llum

s'enfonsa,

una mà que amenaça,

rancúnies amagades

s'esmicolen, es desfan,

se les emporta l'aigua

el vent, s'ofeguen,

i moren...

abans d'arribar al mar.

El mar blau o verd,

que acaricia les gavines

que abracen la llibertat.

Sóc lliure, miro el cel,

veig els teus ulls

color de poemes

que riuen, i fabriquen

primaveres...

que m'envolten

i em bressolen

suaument...

Gloria Fandos Gracia


Tortosa sense cinemes

TORTOSA SENSE CINEMES

Tortosa, capital del Baix Ebre, de més de trenta mil habitants, centre comercial de les Terres de l'Ebre des de temps immemorials.

Podem recordar que sobre la dècada dels seixanta, l'estació de ferrocarril estava en plenitud de serveis amb més de tres-cents empleats, amb la circulació de nombrosos trens de passatgers i de mercaderies, sobre tot per a l'exportació de cítrics, una de les grans riqueses d'aquestes terres, juntament amb l'oli, ametlles, fruites i verdures...avui reduïda a la mínima expressió

El Mercat Central, d'estil modernista, en ple apogeu, així com el mercat del peix, edifici més antic, ara inutilitzat.

Radio Tortosa desapareguda, que no va reaparèixer fins l'any 2000.

L'any 1965 quan vaig venir a viure a Tortosa hi havia quatre cinemes. Amb set pessetes es podia gaudir de programa doble. A la plaça d'Alfons XXl estava el Coliseu, actualment la Caixa de Tarragona, a l'esquerra el Niza, ara el Banc Central Hispano. "Es devien necessitar aquestes entitats per guardar el diners que els ciutadans estalviaven per no anar al cinema".

Queda el Fémina, tancat fa temps, el seu edifici sumptuós s'està desintegrant, trist i paulatinament, sota la mirada indiferent i conformista dels ciutadans.

Per últim el Montepio, que és el que més a resistit, també ha sucumbit al progrés i la competència dels multi-cinemes, que els tenim a Roquetes i a Amposta.

Els multicinemes no es poden comparar amb els antics cinemes, tan en amplitud com en acústica, ja que també eren teatres i es feien concerts de música. Es composaven de Platea, Platea Club, Amfiteatre, tribunes i Paradís o "Galliner" i els multicinemes no deixen de ser saletes amb una pantalla mitjana i un so inferior.

Hem de posar com a contrapès a la balança positiva la creació d'universitats...no concertades.

Passa el temps i Tortosa perd coses entranyables com els trens, el mercat del peix, l'activitat comercial, els cinemes...

Ara al 2008, són moltes les perspectives i realitats ja acomplides. Davant del Mercat del peix hi ha un complex comercial molt innovador i modern que es farà extensible al esmentat edifici La ciutat ha crescut molt, per la part de Ferreries, del Temple. La gran tasca de restauració del Centre antic. El gran Pavelló Firal, un gran esforç econòmic, que ja s'anirà amortitzant a poc a poc... L'Auditori Felip Pedrell, gran joia i molt encertat que la Sala II el faci cinema.

La dona és més pacifista

LA DONA ÉS MÉS PACIFISTA

La dona és més pacifista que l'home, no sempre ha de ser cert, però encara conserva aquest rol femení, que és un vincle d'unió, de la família, de la societat, de llevar-li importància, de vegades, a coses que en realitat no en tenen. Aplana el camí, les dificultats, creant un ambient d'amor i pau. Veure-ho tot més positiu. I quan és mare, és el més gran que li pot passar a la vida, ocupa tota la seva vida, tots els altres temes, i persones, passen a ser superflus, i ocupen un segon lloc a la seva existència. Els fills ocupen el primer lloc, des de que naixen i fins abans. La pròpia mare també passa a un segon lloc, aflora el seu instint nat, independentment de l'edat que hi tingui , de sacrifici, d'un lliurament absolut, a aquell trosset de carn, diminut i perfecte, que viu i respira, fill de la seva carn, dels seu cor i d'un amor compartit. Ha de seguir, acompanyar, ajudar a créixer i formar-se com a persona, fent una gran tasca, per al propi fill, per a la família i per a la societat, tasca molt valuosa, que difícilment ningú reconeix, ni falta que fa, ja que l'amor de mare és incondicional. La mare ho dona tot pels seus fills, inclòs la seva vida, si cal, a canvi de res... li omple l'orgull i la satisfacció, veure la riquesa incalculable del fruit de la seva vida...Potser, també, un fruit de solitud, però mai de tristesa...


poema acròstic

POEMA ACRÒSTIC (2)

Ja ve l'àngel amb la seva espasa,

Oposant-se a la maldat del món,

Sempre versant rimes en veu alta,

Estimant un camí teixit d'amor,

Present d'esplendor a la muntanya.

Apareix el misteri desvetllat,

Nevava al cim, era neu blanca,

Gran bellesa que abraça la visió,

El fred, l'aire net neteja la Terra,

La carícia de les estrelles.

Glòria Fandos


dissabte, 3 de maig del 2008

poema acròstic

POEMA ACRÒSTIC (1)

Al corrent del riu naveguen els teus somnis,

L'aigua cristal·lina és com un espill,

Ballen els teus pensaments i són testimoni,

El teu amor canta a la seva remor totes les nits,

Reflecteix la lluna plena, tènue claror,

Tastes aquestes aigües que són la vida.

Grans silencis t'envaeixen el cor,

Universos en una flor que estima

I vols envoltar-te de paraules i mots,

Universal essència que a l'ànima s'endinsa.

Glòria Fandos


presentació a Amposta

PRESENTACIÓ A AMPOSTA

La Novel·la "Cor de Llop" de Francesca Aliern Pons a càrrec de Ma. Josep Margalef d'Amposta, professora de Filologia i Literatura Catalana.

El poemari "Llum de Tardor" de Glòria Fandos Gracia a càrrec d'Albert Guiu de Flix, professor de filologia i Literatura Castellana i escriptor, autor del pròleg..

Dia: 9 de maig.

Lloc: Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta.

Hora: 8 de la tarda.

divendres, 2 de maig del 2008

presentació a Amposta

PRESENTACIÓ A AMPOSTA

La Novel·la "Cor de Llop" de Francesca Aliern Pons a càrrec de Ma. Josep Margalef d'Amposta, professora de Filologia i Literatura Catalana.

El poemari "Llum de Tardor" de Glòria Fandos Gracia a càrrec d'Albert Guiu de Flix, professor de filologia i Literatura Castellana i escriptor.

Dia: 9 de maig.

Lloc: Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta.

Hora: 7'30 de la tarda.