dissabte, 23 de febrer del 2008

La dona es vol jubilar

LA DONA ES VOL JUBILAR

Una dona, mestressa de casa, després de quaranta anys de tenir cura de la casa, fills, germans, avis i àvies, ja té una mancança de salut, volguéssim o no, és conseqüència de l'edat i necessita una ajuda i un descans.

Els homes de la seva casa, ja es pre jubilen o es jubilen. Es pregunten entre ells, que és el que faran a partir d'ara. Alguns diuen que no res. La classe treballadora baixa es lamenta que després de treballar més de quaranta anys, just els quedarà per poder menjar, és molt injust, estic d'acord. La dona diu que també es vol jubilar. Li contesten irònicament, que no ha cotitzat i per tant no es pot jubilar. La dona els diu que com ha treballat per a la família, ells tenen que pagar-li la jubilació. Vas llesta, li contesten. Així que la dona ha treballat els mateixos anys que l'home, però ella no podrà ni menjar. Això si que és veritablement injust. Com una bufetada d'impotència. Els homes han de reconèixer, i valorar, la gran importància, del treball que la dona fa a casa.

La dona lluita per avançar, pels seus drets, per un respecte, demana una igualtat, referent a l'home. Però, perquè la dona ha de demanar que se li reconeguin uns valors que com a persona ja els té? O és que la dona no és considerada persona?. Acabem ja. L'home no demana res de tot això, perquè deu suposar que ja ho té. L'home és més persona? Està claríssima la conclusió. Reflexioneu i penseu com a persones. No anéssiu amb demagògies, ni "paños calientes", opinant d'aquest tema. El missatge va per a homes i sobre tot per a dones, que justifiquen el mal comportament del homes, com són maltractaments físics i psíquics i fins els assassinats, dient que també hi ha dones que són dolentes i també maltracten als homes. Per favor amigues dones, no justifiquéssiu als homes, els seus comportaments de violència, i maltractament, tant físic com psíquic, perquè feriu moltes sensibilitats, de la realitat cruenta que estan vivint moltes dones.

El dia vuit de març celebrem el dia de la dona treballadora, un fet esgarrifós de les dones que van morir a Chicago. Però totes les tragèdies que envolten a la dona van unides. Hem de pensar de remoure consciències, ments, pensar profundament a més de com a persona, que té de superior una dona?

Fira literària Cid i Mulet

GLORIA FANDOS PRESENTA EL LLIBRE "EMPREMTA DE DONA" A LA

SEGONA FIRA LITERÀRIA DE JOAN CID I MULET.

El llibre EMPREMTA DE DONA, (Relats) són històries de realitat i fantasia on la dona té un protagonisme especial, envers a les nostres terres, tradicions, costums...Té una historia especial, d'amor i de poetes. Oblidar el record d'un amor llunyà, a un home, i renàixer a la tardor de la seva vida, amb l'amor a una dona "El renàixer d'un poeta".

És un llibre que li tinc una estimació especial, perquè està publicat el relat "El renàixer d'un poeta" amb el qual vaig guanyar el Premi de narrativa de Joan Cid i Mulet, l'any 2001, en la dissetena convocatòria, organitzat pe l'E.M.D de Jesús. El primer premi que guanyava i el més important. Aquest relat, en llibre "Empremta de dona" el trobareu amb el nom de "Poble de l'aigua". Per a fer aquesta publicació vaig canviar el títol, el nom dels protagonistes, i l'entorn on succeeixen els fets, però el fons és el mateix.

És una satisfacció participar a aquesta segona fira literària en record del polític i literat jesusenc Joan Cid i Mulet, gràcies a la regidora de Cultura de l'E.M.D. de Jesús, senyora Dolors Queral, enhorabona als organitzadors per aquesta iniciativa, que és una conseqüència de l'any passat que es va celebrar el centenari del seu naixement. Si així es pot fer una mica de justícia, a questa persona estimada pel seu poble, el poble de Jesús, que com tants altres, en una època fosca de la història, van haver d'abandonar el seu poble, la seva terra, per salvar la seva vida...se'n van anar amb el cor encongit i amb el front mot alt.

És molt encertat que aquesta fira literària tingui una continuïtat, ja que així és més fort, menys efímer, el lligam del record cap aquest personatge, que hi es tan proper encara.

Encara que les noves tecnologies ens ajuden molt, Internet, correus electrònics, els blocs literaris...Però, amics meus, els llibres de paper ocuparan un lloc molt important i per molt de temps, al nostre cor i a les nostres mans...

dimecres, 20 de febrer del 2008

Nou llibre de Gloria Fandos

SINOPSIS

NOU LLIBRE DE GLÒRIA FANDOS

"LLUM DE TARDOR"

Poesia

Aquest any publico un llibre de poesia titulat LLUM DE TARDOR Poesia, amb temàtiques de la Nostra Terra, versant paisatges dels nostres pobles i de la nostra gent. De fons real i de fantasia, com així és la poesia, filtrada per la meva visió humana i justa.

Poesia popular i planera que fàcilment arriba al cor de tothom. , tracta de l'amor, de la mort, de bondat, de justícia...Amb paraules belles, on el fil poètic de l'autora, dansa per les aigües cristal·lines i tèrboles del riu de la vida...

Una de les primeres presentacions serà a Tortosa, el dia 27 de març, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo a les 7'30 de la tarda. Acte presidit per autoritats polítiques, Culturals i literàries. Amb sorpreses inesperades i agradables.

dilluns, 18 de febrer del 2008

Sant Valentí

SAN VALENTÍ, DIA DELS ENAMORATS

Sempre pensem en el Dia de Sant Valentí com un dia especial, el qual tots els enamorats ho hem de celebrar. És una festa que es remunta a l'època de l'antic Imperi Romà. A l'actualitat és una tradició molt bonica, per què no conservar-la? És una data més per a afavorir el consumisme, el màrqueting de vendes al qual ja hi estem acostumats en aquesta societat en la qual vivim, que fan el seu agost una vegada més, però no té perquè. Què costa regalar una flor? Un somriure, una mirada, una demostració d'afecte, o un poema? Obsequiar amb un dinar o amb un sopar romàntic a un restaurant? O menjar-se un entrepà asseguts a un banc de pedra, en un passeig marítim, observant el mar, amb la seva magnitud, la seva màgia, la bellesa de les ones blanques espumoses, amb la complicitat de les platges extenses, humides i desertes?

La història o la llegenda la situen a Roma l'any 270 d.C. Valentí, bisbe d'Interamma, casava en secret a les parelles de nuvis, que ho tenien prohibit per l'emperador Claudi II, que necessitava homes per guerrejar, i pensava que casats no hi estarien disposats. Quan se n'assabentà, el capturà i el manà torturar. Valentí fou decapitat el 14 de febrer de l'any 270 i enterrat a la que avui és l'església de Praxedes a Roma. Al costat de la seva tomba hi ha un ametller de flors rosades que és el símbol de l'amor i l'amistat, que cada 14 de febrer s'intercanviïn missatges d'afecte en devoció a Sant Valentí.

dijous, 14 de febrer del 2008

Poemas

LA POESIA QUEDÓ

Vislumbro la poesía
en los destellos dorados,
de los rastrojos resecos
en los campos serenos,
vacíos de espigas,
que todavía arden
por los rayos del sol
que no palidece
al final del verano.

Nos ha regalado su fruto,
granos de trigo,
que serán harina y pan,
para alimentar nuestro cuerpo
en los días fríos de invierno.

La poesía está en tus ojos,
en la dulce mirada
de las noches soñadas
y en todas las caricias
inventadas...
En las mañanas tibias
que despierto a tu lado,
sintiendo en mi cara
el roce de tu mano...

Poesía es tu voz cuando
pronuncia mi nombre.
La poesía es amor,
la esencia que llena mi alma.

La poesía es tesoro
que transforma el tiempo,
cuando desgasto mi piel
en tus labios,
con besos inacabados,
esperados, guardados,
repitiendo mil veces
tu nombre sonoro.

Susurros apagados,
y encendidos...
Un eco de voces
entre montañas y ríos
repetía...

Yo soy tuya, tu eres mío,
para siempre unidos.
Nadie es de nadie,
somos aire.

Promesas, primaveras
que no serán eternas.
Él no se iría y se fue,
sólo la poesía quedó

Que tu recuerdo
me traiga alegría
y no dolor...
La poesía, ya la tenía
en mi corazón.
De tu recuerdo
guardaré el amor,
porque la poesía,
es amor...



MARIONETA

Marioneta que baila,
en la pluma del poeta.
Olvidar miedos i desvelos,
ansiedad, tinieblas,
esperas efímeras,
que nunca llegarán.

dimarts, 12 de febrer del 2008

Ànima adormida

ÀNIMA ADORMIDA

Les teves carícies despertaren

la meva ànima adormida,

dibuixaren somriures

al meu rostre

i brillaren de nacre

i ruixim els meus llavis.

Ell mai marxaria,

i se'm va anar...

Per un núvol esfilagarsat,

teixit d'ombres,

mentides que dansaven

entre regalims de paraules,

promeses, primaveres,

esborronades de tinta,

ofegant la meva ànima,

sense aigua, sense aire

i al vent i a la brisa,

dormirà per sempre.

Glòria Fandos Gracia

COR TRENCAT

El meu cor trencat

en mils trossos.

Vas ser el malson

disfressat de somnis,

l'aigua que apagà

el meu foc...

I em convertí

en cendra,

la suau flama

que m'enlairà del terra,

després m'esclafà,

entre les fulles verdes

adormides al vespre.

La llum vespertina

es burlà, i moriren

les abraçades eternes,

tendres...

Les vesades sinceres,

tot es fongué a la nit,

només quedà el dolor

plorant a les ombres.

Records trists i marcits,

i els meu cabells, blancs,

platejats...Ondejant al vent.

dilluns, 11 de febrer del 2008

San Valentín

SAN VALENTÍN, DÍA DE LOS ENAMORADOS

Siempre pensamos en el día de San Valentín, como un día especial, el cual todos los enamorados hemos de celebrarlo. Es una fiesta que se remonta a la época del antiguo Imperio Romano. En la actualidad una tradición bonita. ¿ Por qué no conservarla?

Es una fecha más para favorecer el consumismo. El marketing de ventas que ya estamos acostumbrados en esta sociedad en que vivimos, hace su agosto, una vez más, pero no tiene porqué. ¿Qué cuesta regalar una flor, una sonrisa, una mirada, un afecto, un poema? Todo ello es una demostración de amor que no se obtiene con dinero. Como siempre podemos decir, que por qué un día al año para recordar que estamos enamorados, o que somos padres, o madres, o hijos, o mujeres... pensamos que podría ser todo el año. Pero no tendría gracia, ni esa magia que experimentamos en un día especial; que lo hacemos especial. Todo tiene su explicación y su lógica. Qué bonitas son las fiestas, pero no podemos estar todo el año de fiestas, qué entrañable es la Navidad, pero no puede ser siempre Navidad. Qué bonito es un día de sol, un atardecer en la playa, una excursión a la montaña, una noche estrellada... Si todo fuera siempre igual, no experimentaríamos el verdadero valor de las cosas.

San Valentín, como todos los santos y santas mártires, tienen su historia que se mezcla con leyendas y lejanos tiempos. Pero es curioso hurgar en ellas, siempre se encuentran hechos interesantes, escalofriantes o increíbles, y ¿por qué no sacarlas a la luz en su día oportuno?

"Se cuenta que ya en el siglo lV a C. los romanos practicaban un rito de iniciación en honor del Dios Lupercus. Tal ceremonia consistía en meter dentro de una caja nombres de muchachas adolescentes, y que los jóvenes los extrajeran al azar, de manera que a cada uno de ellos le correspondiese una compañera para su mutua diversión, durante todo el año.

Según la leyenda, los romanos tenían un lugar sagrado donde la loba amantaba a Rómulo y Remo, el primero de los cuales fundó Roma. Ese lugar era llamado Lupercal, de la palabra latina lupus, que significa " lobo".

Después de d casi 800 años de tal celebración, llegaron los primeros Padres de la Iglesia cristiana y consideraron necesario, desde el punto de vista moral, acabar con estas prácticas, comenzando por buscar un nuevo santo patrón de los enamorados, que sustituyera al Dios Lupercus.

Sucedió que en Roma, en el año 270 d. C., el emperador Claudio II publicó un edicto que prohibía el matrimonio. Se basaba en que el Imperio necesitaba soldados y opinaban que los hombres casados se mostraban renuentes a dejar sus familias para ir a guerrear. Ante el matiz demencial de tal ley, Valentín, obispo de Interamma, invitó a las parejas de novios a acudir a él en secreto para unirlos en secreto en el sacramento del matrimonio. Enterado Claudio II , y ante la imposibilidad de convertir al obispo a la religión de los dioses romanos, mandó apalear, lapidar y finalmente, decapitar a Valentín.

También cuenta la historia que mientras se encontraba en la cárcel, esperando la ejecución, Valentín se enamoró de Julia, la hija ciega de su carcelero. Ella se arrodilló y apretó la mano de Valentino. De pronto, una luz brillante iluminó la celda de la prisión. Radiante, Julia exclamó, "Valentino, puedo ver, puedo ver. Valentino fue ejecutado al día siguiente, el 14 de febrero del año 270, cerca de una puerta que más tarde fuera nombrada Puerta de Valentino para honrar su memoria. Fue enterrado en la que es hoy la Iglesia de Praxedes en Roma. Cuenta la leyenda que Julia plantó un Almendro de flores rosadas junto a su tumba. Hoy, el árbol de almendras es un símbolo de amor y amistad duraderos. En cada 14 de febrero, el día de San Valentín, mensajes de afecto, amor y devoción son intercambiados alrededor del mundo.

diumenge, 10 de febrer del 2008

VISITA A LA LLIBRERIA SERRET






Dissabte dia 2 de febrer, en un matí assolellat i fred, em desplaço a la localitat de Vall-de-Roures, per fer un itinerari turístic per aquesta població, de gran riquesa arquitectònica i medieval, amb la intenció principal de fer una visita personal a la llibreria Serret, saludar i intercanviar impressions amb seu propietari i amic Octavi, referent molt important, comercial, humà i literari d’un molt ample territori, del nostre voltant, Matarranya, Ebre, Maestrat, Baix Aragó…i més enllà… Amb Octavi tinc habitualment comunicació per Internet. Les noves tecnologies tenen un valor incalculable, una rapidesa inaudita. La comunicació personal, el dialogar de cara a cara, mirant l’expressió dels ulls, així com els llibres de paper; pot ser ens fa més humans i ens fa bategar més el cor…Li vaig ensenya a Octavi els esborranys dels meus nous llibres…i us asseguro que aquest intercanvi d’impressions, té aquesta màgia quotidiana i especial d’una realitat de ser com som. El projecte més imminent del meu nou llibre és de poesia catalana, titulat “LLUM DE TARDOR”, que ja s’anunciarà oportunament, amb tots els detalls, que serà molt aviat, i el projecte de dos poemaris més en castellà, per a Sant Jordi, i per a desprès. Amb grans ànims d’Octavi, compartint la meva incontrolable il·lusió i entusiasme, i també impaciència que els meu fills literaris vegin la llum…i poder-los compartir amb tots els amants de les lletres i dels llibres de paper… Vaig passejar per les medievals, empedrats i empinats carrers de Vall-de-Roures, capital de la Comarca del Matarranya, creuar l’artístic pont de pedra, sobre el riu del mateix nom, i té accés cap al centre del pobles, amb moltíssimes obres, ressaltant la façana de l’Església en plena restauració, per preservar els orígens i la bellesa d’un passat, portada al present.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Llegenda de Santa Àgueda

LLEGENDA DE SANTA ÀGUEDA PATRONA DE LES DONES

La llegenda de Santa Àgueda sempre és la mateixa, és allò que té una llegenda, és història? És una fantasia? És un misteri? Fins a quin punt és una realitat? Són fets, si és que van succeir o algú es va inventar o arrodonir, per alimentar una fe, unes creences, una il·lusió, creure en miracles. Acceptar un conformisme, davant d'uns fets esgarrifosos, d'unes persones martiritzades. Realitat? Fum? Envoltades d'un halo de divinitat, on podem trobar totes les respostes, i a la vegada cap. Les dones creients, ens encomanem a Santa Àgueda en el "mal de pit ", que és càncer de mama, dit senzilla i durament. Però davant d'un avenços mèdics, reials i satisfactoris, clamem i confiem, primer que res en la ciència. Qui ens posa al nostre abast aquests professionals de la medicina, tant en prevenció, en tractaments, en cirurgia. Que salven tantes vides. Ments privilegiades que es dediquen a la investigació, per curar malalties i salvar vides Pensem que són Deus. Que hi som a les seves mans. O potser es Deu que ens els hi posa en el nostre camí?

Àgueda, Àgata o Gadea, Verge i màrtir nascuda a Palerm( Itàlia) i martiritzada a Cutània, cap a l'any 251, patrona de l'illa de Malta. Festivitat que se celebra el 5 de febrer. Les bugaderes la tenien com advocadessa de les dones que criaven i protectora sobre tot del "mal de pit", tal vegada perquè a la Santa, li hi van tallà en el seu martiri i així com Santa Llúcia patrona de les modistes, apareix en els seus ulls a un plat, a Santa Àgeda ens la mostren portant els seus pits tallats en un safata. Educada en el cristianisme més extremista, ja des de nena feu vot de virginitat. Però, davant de la negativa al seu pretendent Quincià, governador de Sicília, ferit en el seu amor propi de mascle, abusant del seu poder i sense que ningú fesa res per evitar-ho, la féu tancar a un bordell. No aconseguint el seu humiliant propòsit la feu martiritzar cruelment estenent-la a sobre de carbons encesos. En aquells moments un gran terratrèmol és produí a l'illa, com a defensa divina cap a la Santa. Després la feren engarjolar i ja no va sortir-hi: allà va morir captiva un 5 de febrer i els partidaris cristians l'enterraren a Cutània. A Sicília s'invoca contra les invasions de l'Etna. La seva fama ha estat molt estesa, a Espanya sobre tot a l'Occident del principat de Catalunya, Fraga, Mesquinesa... les dones aquest dia prenen especial protagonisme, per a fer honor a la Santa. Són alcaldesses, manen en tot, fan gresca, ball i les dones trauen a ballar als homes, els homes estan d'acord perquè només és un dia, fan el paper de servidors i esclaus de les dones, aquestes mantejaven un ninot a la plaça del ajuntament, el cremaven i suposaven que aquest era un home. A Tortosa fa uns anys ho celebraven anant a Mig Camí, assistint primer a una missa en honor de la Santa i pobre d'ell si algun home apareixia, el lligaven, li tapaven la boca i era objecte de totes les burles possibles com a divertiment extraordinari.

Actualment, totes les associacions de dones, celebren aquesta festa, en activitats diverses, com una tradició molt enraigada, en honor a la Santa.

Les dones actuals ens sentim identificades amb aquesta Santa, perquè també són martiritzades. Ni tradicions d'origen femenines desdibuixades, ni llegendes gregues d'Orfe... Fa pocs anys una dona va ser mullada amb gasolina i cremada viva, també per un home, el seu marit... El 2008 ha començat nefast, de maltractaments i morts de dones, pels seus companys sentimentals, o ex. És un present i una realitat viva, esgarrifosa i tangible. Com si Quincià, governador de Cecília, fantasma i assassí vingués de les tenebres del passat, esborrant 2000 anys de Història. Esperem que com a Santa Àgueda la Divinitat ens doni la mà, algun dia... Una esperança fugissera, que s'esmuny entre les nostres mants... portant-nos al buit, ens enfonsa als esvorancs més profuns.

Hi ha una contra terrible. Ments que salven vides, i altres ments malèfiques que les destrueixen. És la lluita del bé i del mal, no hi ha dubte. Una mica no, un tot de sensatesa i llum per aquestes ments fosques. Però que parin ja aquests assaciants a dones innocents que clamen al cel, perquè ja no els queda res més. Més lleis i més ajudes per pal·liar d'una vegada aquesta lacra. Com així és l' educació, generalitzada, a la nostra societat, i a la nostra cultura, de respecte, de comprensió i de bona fe.