POESIA I TRADICIÓ
Era una tarda preciosa esplendorosa de sol, en una tarda joiosa, ens cantava el Teixidor.
Sonen les cançons
a la primavera florida
i a l'estiu més calorós,
les agafarem al vol
i les guardarem,
al fons del cor.
És la jota improvisada
que no s'emportarà el vent,
quedarà gravada
amb imatges i lletres d'or.
La veu i les paraules
d'una ment creadora,
sonarà harmoniosa
per espais de
la millor terra del món...
Les notes de
dolçament ens acompanyen,
són vida i tradició,
agafem-les amb l'oïda,
amb les mans del cor,
no les deixem escapar,
d'aquests paratges,
el tresor més gran...
Adéu tristeses i recances,
benvinguda la il·lusió,
passejarem les mirades
pels camps daurats
d'espigues d'arròs,
per les belleses
de paisatges màgics
de colors canviants.
Les cançons del Teixidor,
la música de rondalla,
ens nega l'ànima de tendror,
en un dia de sol, a l' albada,
i a la nit estrellada...
La guitarra i el guitarró,
clarinet i bombardí,
caminada de poetes,
creen el seu camí.
L'Ebre per testimoni,
amb la seva immensitat,
fa silenci, està cansat,
està arribant al final,
se sent morir, està trist,
alegre, content?
El mar blau,
amb escumes blanques
irradiades de sol,
l'està esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada