divendres, 7 de desembre del 2007

HOMES AMB CORDURA

HOMES AMB CORDURA

He llegit una opinió d’un home amb cordura i amb seny, referent a aquesta lacra social que solem dir, dels assassins masclistes. Se sent avergonyit de pertànyer a quest gènere i demana “reflexionin els mascles maltractadors”. Necessitem més homes compromesos a buscar la solució a aquest problema nefast i horrorós de maltractaments, tan físics com psíquics, on les dones perden la vida. És que ningú té en compte en el valor que té una vida? L’home no mana sobre la vida de la dona que suposem estima. Aquests maltractadors que es devaneixen assassins necessiten atenció psíquica i psiquiàtrica, però si ells no ho reconeixen, mai se’ls podrà ajudar, eradicant l’arrel del seu foll comportament. Evitant així més morts de dones, que ja anem per les 70, un malson que no cap a una ment humana. És molt penós que hagi moltes parelles joves que encara van pitjor, matant la mínima escletxa de justícia i d’esperança que teníem dipositada en ells. Obstruint un camí que la dona s’esforça en avançar, demanant un dret i una justícia, que com a persona ja la té, no tindríem que lluitar per aconseguir-ho. És molt trist que així sigui.
Aquest cap de setmana es va celebrar el dia mundial en contra de la violència masclista, per aquestes terres a estat molt minsa, la participació i les activitats, acompanyat, com una burla macabra de l’assassinat d’una dona jove, pel seu ex marit, que no va poder suportar la humiliació de la seva negativa, al demanar-li una reconciliació en públic, per un programa de televisió. Es vergonyós també, que alguns homes diuen que no han anat a aquestes activitats, perquè es pensaven que era cosa de dones, com el Dia de la Dona Treballadora o el Dia de Santa Àgata...Passen, no veuen la veritable importància d’aquest problema social. És inaudit. Però, com a contra han sortit alguns escrits a la premsa d’homes que s’uneixen a aquesta lluita, que és de tots d’homes i dones. Ningú a d’amagar el cap sota l’ala, ni tanca els ulls a una realitat, ni emmascarar-la amb dos sentiment inhumans, com són l’egoisme i la covardia.